 |
| Excursionistes a la roca Foradada cap als anys 20 del segle XX. AMG. |
 |
| Restes de l’ermita primitiva cap el 1965. AMG |
Per als qui vivim als antics dominis de la baronia d’Eramprunyà, els paisatges que envolten l’ermita de Bruguers són un lloc tradicional d’esbarjo. Qui no ha enfilat mai el camí del castell, berenat a la Font del Ferro o s’ha fet una fotografia sobre la roca Foradada? A finals del segle XIX, però, l’atractiu d’aquest paratge va transcendir l’àmbit local i va esdevenir una ruta clàssica —i molt romàntica— per a l’excursionisme català. Us proposem un ràpid viatge en el temps per conèixer l’origen d’aquesta ermita, compartida per tants, i el vincle que uneix espiritualitat, territori, paisatge i nació.
L’origen del culte i de l’ermita
L’ermita de Bruguers no sempre ha estat dedicada a aquesta Mare de Déu. De fet, apareix documentada des del segle X sota l’advocació de Santa Maria Magdalena, i era coneguda com l’ermita del Sitjar.
Com totes les troballes, la de Bruguers també té un mite fundacional que es remunta a finals del segle XII. Un pastor va rebre un senyal del cel que el guiava cap a una cova de molt difícil accés, a tocar del castell d’Eramprunya. Allà hi va trobar una Verge i allà s’hi va construir un primer oratori, del qual encara en queden restes força visibles.
Passat el fervor dels primers anys, les dificultats per accedir a la capella primitiva van fer minvar les ganes dels fidels de pujar-hi i, a poc a poc, el culte es va anar abandonant. És per aquest motiu que el 15 de juny del 1509 es va decidir baixar en solemne processó la Mare de Déu a l’ermita del Sitjar, més accessible, i celebrar-ho amb una autèntica festa popular, on hi participaren més de 500 veïns de Gavà, Castelldefels, Begues i Sant Climent. Des de llavors les quatre parròquies, més la de Viladecans a partir del segle XVIII, recorden l’episodi amb processons i aplecs anuals.
La descoberta del paratge de Bruguers i els primers excursionistes
Aixoplugat per la Renaixença, el 1891 neix el Centre Excursionista de Catalunya (CEC) amb el propòsit de recórrer el territori a la recerca d’un passat mil·lenari, i preservar-ne la cultura, la llengua i el patrimoni arquitectònic i paisatgístic.
L’arribada del tren a Gavà el 1881, la singularitat de l’entorn natural i el caràcter romàntic de les ruïnes del castell de l’Eramprunyà, van fer que aquest paratge esdevingués un pol d’atracció per als excursionistes catalans de finals del segle XIX.
El primer testimoni d’una sortida a les nostres contrades el trobem el 1877, quan membres de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques —precedent del CEC— passen per Gavà i queden sobtats per la bellesa del paratge del castell d’Eramprunyà. Un any més tard, hi tornen per documentar-lo gràficament i incloure’l a l’Album Pintoresch-Monumental de Catalunya, publicat entre el 1878 i 1879. Gràcies a aquesta publicitat, l’entorn de l’ermita i del castell es donen a conèixer al gran públic i entren a formar part de les rutes clàssiques de l’excursionisme català.
L’aplec i l’excursionisme al segle XX
 |
| Aplec nacionalista de 1934. AMG |
 |
| Un aplec dels anys 70. AMG |
Durant els anys vint i trenta, a diaris com La Vanguardia hi trobem referències constants a sortides i excursions a Bruguers; el fotògraf Lucien Roisin inclou l’ermita i el castell en la seva col·lecció de postals i moviments polítics com les Joventuts d’Estat Català hi celebren diverses trobades.
La Guerra Civil suposa la interrupció de l’aplec, que no es recupera fins al 1944, en plena dictadura franquista i sota la influència del nacionalcatolicisme. El creixement industrial de Gavà i de Viladecans atreu milers de persones de fora, que troben en l’aplec un espai de festa i de cohesió social. Això, sumat a la popularització del cotxe durant els anys seixanta i l’obertura de restaurants a la zona, consoliden l’ermita com un lloc de casaments, celebracions i turisme de cap de setmana.
A diferència del que passa a la dècada anterior, els anys setanta suposen l’inici del declivi del culte a l’ermita. Les alternatives d’oci són diverses i moltes famílies opten per marxar fora per Setmana Santa, mentre que els joves troben altres espais per relacionar-se. Per tot plegat, la participació en els aplecs davalla notablement durant els anys vuitanta i noranta, fins al punt que se’n qüestiona la continuïtat.
L’ermita en l’actualitat
Durant més de cinc-cents anys, les poblacions de Gavà, Sant Climent, Begues, Castelldefels i Viladecans han freqüentat Bruguers per celebrar-hi romiatges o simplement per passar-hi un dia de lleure en família. L’excursionisme l’ha donat a conèixer a la resta del país i n’ha amplificat els usos.
En l’actualitat, la devoció col·lectiva a la Mare de Déu de Bruguers està en clar retrocés, però els aplecs perduren com un element de la tradició festiva comuna que cal protegir. Els caps de setmana l’ermita rep la visita de fidels, excursionistes, esportistes i turistes d’arreu del territori; però sobretot, conserva l’estima i el sentiment de pertinença dels habitants de l’antiga baronia d’Eramprunyà.
Vanessa Rodríguez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada