dilluns, 15 de novembre del 2021

La lectora

A ella li encanten els llibres. L’olor que els impregna. El contacte amb els fulls escrits, el gaudi de les il·lustracions, si n’hi ha, saber l’esforç que ha suposat per a l’artífex, les idees plasmades en el paper que han sorgit del no-res.

Avui n’està envoltada. Sense recomanacions de ningú, ni prejudicis, ni tan sols la lectura d’una crítica en un diari o en un anunci de televisió, està disposada a deixar-se portar per la intuïció i a no triar un llibre, sinó a deixar que el llibre la triï a ella. No en té ni idea, de quina és la raó, però aquest matí s’ha llevat desitjant-ho amb totes les seves forces.

És dissabte, i és gris. Li continua fet mal la cama, que ja fa prou la tabarra des de fa més de dos mesos i gairebé no la deixa concentrar-se per llegir. Ha tingut un somni aquesta nit i necessita trobar aquest llibre com qui busca aire per respirar darrere d’una mascareta.

Entra a la sala de lectura, saluda el personal de la biblioteca, felicita l’aniversari a una amiga amb qui acaba de coincidir i s’atura al bell mig de les prestatgeries de llibres a l’espera del miracle que ha vingut a cercar.

Menys les persones que hi treballen, ella és l’única present entre les quatre parets. Una vidriera il·lumina l’espai, el sol entra a dolls. El dissabte ja no és gris i ella s’entotsola amb els raigs de llum. El cop d’un objecte en caure a terra la distreu, la sorprèn. No s’espanta. De la prestatgeria del catàleg d’autors locals, a vegades oblidats, hi ha un llibre que acaba de llançar-se sense l’ajut de ningú. Ha deixat un buit sobre l’epígraf anomenat ‘Literatura’ perquè volia donar un cop de mà a la lectora que buscava aquell miracle, aquell llibre que quasi no havia estat tocat per cap lector. Descansa d’esquena sobre el linòleum beix.

Amb una tremolor, ella s’ajup i gira el llibre valent. És una recopilació de relats, reflexions, poemes i altres texts. Retalls de vida de l’autora, que mai no va imaginar ser entre altres autors de la seva ciutat a la biblioteca municipal, quelcom que sempre havia imaginat.

Ella no perd ni un segon i el demana en préstec. El llegirà i, tal vegada, un dia pugui compartir amb l’escriptora aquelles sensacions que li regali des de cadascuna de les seves dues-centes pàgines.

Patricia Aliu

patri.aliu@gmail.com