dimecres, 15 de febrer del 2023

Joves: obrir l’esperança

Sembla que el món se’ns esquerda: tenim la bretxa digital, tenim la bretxa dels “papers”, que deixa fora del circuit moltíssimes persones immigrades, i potser hi ha encara una “bretxa generacional”? 

Dos són els indicadors que ens ho fan pensar: l’un, l’evidència que el món associatiu que hem viscut durant els darrers quaranta anys no és habitat per joves. A les associacions, partits, sindicats, esglésies, ens costa molt trobar relleu i transmetre una manera de fer que, millor o pitjor, ens ha permès fer comunitat, reivindicar el bé comú i conviure. L’altre indicador és que molts adults, si no és que tenen joves a casa, difícilment comparteixen espais amb ells, com si tots plegats visquéssim en bombolles aïllades sense comunicació possible. Els espais de socialització i que tradicionalment ho havien estat de convivència fora de l’espai familiar, són escassos. No ens trobem a la feina (perquè els joves no en tenen o continua sent tan temporal i precària que no permet establir vincles), no ens trobem en el lleure, no ens trobem a la vida ciutadana. El món dels joves està tan mitificat com explotat en moltes de les seves expressions: el consum, el lleure...

Al darrere d’això hi ha causes molt diverses: l’accés a una feina de qualitat o a un habitatge assequible sembla llunyà. Alguns han de marxar, i els qui arriben d’horitzons més llunyans troben una llei d’estrangeria gens abocada a la inclusió. Però allò que de vegades els adults detectem com a disfunció o canvi de valors, és també motor de canvi conduït pels mateixos joves: viure amb menys, establir altres formes de relació de parella, valorar menys la feina i més la pròpia llibertat, i potser, saber compartir pis amb menys reticències que els adults. Són brots d’esperança que neixen de la precarietat a la qual la nostra societat els sotmet. No és potser com nosaltres ho faríem. Però cada generació té dret a buscar-se la vida.

Potser, com deia algú, hauríem de deixar de parlar dels joves per parlar amb els joves. I quedaríem sorpresos.