La vaga d’Avanza no és còmoda per a ningú: ni per als treballadors (que veuran reduït el seu salari) ni per als usuaris del bus ni, en general, per a la resta de ciutadans. Per no parlar de l’empremta de CO2 per l’ús de vehicles privats. A casa, la vaga ens ha obligat, com deu haver passat a moltes altres famílies, a reorganitzar-nos i a prendre mesures extraordinàries.
Però tot i això, crec que val la pena expressar el suport a una vaga que no només persegueix la millora de les condicions laborals dels seus treballadors, sinó la millora també de les condicions d’un transport que al Baix Llobregat és especialment deficitari. Perquè francament, vist com Avanza tracta els usuaris del seu servei, no costa gaire imaginar-se com tracta els seus treballadors. Els motius de la vaga són sobretot la necessària actualització de l’IPC (tenen el sou congelat des del 2019), l’increment de plusos per als qui fan servei nocturn, i la millora de la flota d’autobusos (que posa a prova conductors i usuaris per les seves males condicions).
Com ja s’ha subratllat en aquestes mateixes pàgines en altres ocasions, el transport per autobús és una concessió que surt a concurs públic, per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Durant molts anys, la concessió la va obtenir l’empresa Mohn, molt arrelada a la nostra ciutat. La qualitat del seu servei sempre ha estat prou bona, dins de la natural tensió entre les línies existents i les que a molts ens agradaria que existissin. El 2021, però, el concurs el va guanyar una multinacional.
El va guanyar perquè el sistema de licitacions vigent havia obtingut moltes crítiques i les condicions per optar-hi es van modificar. Des del 26 de desembre de 2021, el transport que uneix els municipis de Castelldefels, Gavà, Viladecans i Barcelona (entre d’altres poblacions) recau en Avanza. I des d’aleshores el servei ha empitjorat perceptiblement: modificació i reducció de línies i avaries constants per uns autobusos en pèssim estat, el manteniment dels quals no ha estat adequat. És habitual que et passis una hora esperant un autobús que té una freqüència anunciada de 20 minuts, o que et quedis tirada a qualsevol lloc perquè el bus s’ha espatllat, o que la rampa no funcioni (el 50 % segons una inspecció que detalla La Vanguardia). Això ha comportat des de la revolta d’usuaris que es neguen a pagar fins a una multa de més de 300.000 euros.
Els 630 treballadors de l’antiga Mohn han estat absorbits per la nova empresa i també ells s’han trobat en notables disfuncions internes (sense vestuaris, sense una bona connexió i comunicació, i amb problemes de caire organitzatiu), i sobretot amb un conveni sense actualitzar. La seva dura negociació ha comportat vagues des de mitjans de desembre i té una repercussió importantíssima en la vida quotidiana dels veïns d’aquest “passadís” immens entre Castelldefels i la Plaça d’Espanya de Barcelona. La paràlisi del bus té com a conseqüència el caos circulatori i ens altera la vida a tots.
El problema d’Avanza no és nou. És reflex d’una qüestió que, si més no, al Baix Llobregat comença a ser molt preocupant, i és que el sistema de licitacions, pensat inicialment per evitar privilegis i corrupteles, té molts efectes col·laterals indesitjables, perquè el tema econòmic sempre té més pes que no pas la qualitat del servei, i perquè les grans corporacions tenen molts recursos legals per driblar les administracions públiques quan aquestes intenten forçar-los a prestar un bon servei i un entramat d’empreses que els permeten emmascarar les coses. Ha passat amb els serveis de cura domiciliària, que tenen una estranya tendència a quedar en mans de Florentino Pérez. I passa també amb el transport adaptat per a persones amb discapacitat, que ha acabat en mans de Monbus, una altra empresa amb la qual els usuaris ens hem hagut de quadrar.
Els usuaris dels serveis públics (també majoritàriament treballadors) tenim dret a serveis de qualitat. I totes aquestes coses no són alienes a les nostres vides: tenen una expressió política, sindical i solidària que és responsabilitat de tots, perquè es tracta del bé comú.
Revisar el funcionament i les ondicions d’aquesta mena de concursos és ja urgent: per afavorir la qualitat dels serveis i de l’ocupació, i en principi per higiene democràtica. Altrament és posar els serveis públics en mans de qui té més diners i més poder. És una forma com qualsevol altra de dictadura.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada