Hi ha dies que ofereixen sorpreses.
sense filtres, els codis interiors:
qui ets, com ets.
Qui mira amb atenció descobreix
allò que penses i no goses dir-te.
O el que ni tan sols vas pensar.
Potser ho vas fer, alguna vegada,
però la idea va passar sense empremta
a través teu.
Sí, de vegades hi ha sorpreses.
Sense claus de pas a la teva ànima,
una mirada, una reflexió,
una sentència sincera sobre tu,
pronunciada de molt bona fe,
et reconeix per dins.
Fins i tot pot canviar la teva percepció
dels decorats que guarneixen o fan lleig
l’esperit que et sosté.
Si no et creus de tornada de tot,
encara ets capaç de l’espurna
de la sorpresa.
Un cop d’efecte que et baixa les defenses,
que t’assalta i et fa somriure,
o que et sona a advertència
afectuosa i merescuda.
Aquest esbalaïment que et deixa
sense saber què dir després.
Glòria és escoltar
a qui es pren temps
–que sigui poc o molt
no és l’important–
per revelar-te quina persona ets
i com podries arribar a ser millor.
No són paraules gratuïtes,
les que et dedica.
Només les justes. Clares, de no embuts.
Tan encertades com un escàner de tu,
paren el teu món un segon tan llarg
que té amplitud d’univers.
Les agraeixes.
Encara que et costi acceptar-les,
necessites les respostes sense embuts
a la pregunta repetida
que et fas a tu mateixa:
Qui soc?
Hi ha instants de debò que et regalen sorpreses.
Patricia Aliu
patri.aliu@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada