Darrerament hem sentit al senyor Carles Ruiz, en un parell d’intervencions públiques, afirmar que l’Ajuntament va comprar el palau i jardins de la Torre Modolell en contraposició a l’acte de generositat d’Eulàlia Amat en fer donació al poble de Viladecans de l’edifici que acull l’actual Museu de Viladecans. Sí que és cert que la fórmula jurídica que es va utilitzar per posar punt i final als litigis sobre la propietat de l’actual Casa de la Vila va ser el contracte de compra-venda, però és important precisar que el preu que va pagar el consistori l’any 1955 va ser del tot simbòlic.
Expliquem-ho:
A les acaballes de l’any 1954, el Jutjat de primera instància de Barcelona va decretar l’execució d’una sentència de juny de l’any 1927, per la qual s’obligava a cancel·lar la inscripció de l’escriptura de cessió de la Torre Modolell a favor de l’Ajuntament de Viladecans i que retornés la titularitat a mans de la marmessoria de Magdalena Modolell. A partir d’aquí, els marmessors fan a l’Ajuntament una proposta de venda, no de cessió com fins aleshores, “por el precio de una cantidad módica y simbólica a decidir entre el Sr. Alcalde y el Presidente del Consejo de Herencia. Esta cantidad ha de ser suficiente para poder cumplir, según lo ordenado por el Tribunal de Testamentarías y Causas Pías, el fin de la cláusula VI de la memoria testamentaria de la dfta; Magdalena Modolell”
El tres de gener de 1955 l’Alcalde Joan Miernau emet un decret en el qual es requereix al Secretari i Advocat de l’Ajuntament l’elaboració d’un informe sobre la questió. Al mateix temps es reuneix amb elpresident de la marmessoria i acorden un preu de cent mil pessetes a pagar en quatre anualitats per la compra de la Torre Modolell.
El 14 de gener, la comissió de governació de l’Ajuntament de Viladecans elabora un altre informe en què diu que el preu acordat “es un extremo conciliatorio y favorable ya que según el arquitecto municipal que obra en el expediente, el valor de la finca de referencia lo calcula en 2.414.584 pesetas” i afegeix que sumant a la quantitat de cent mil pessetes, quinze mil pessetes més i els edificis de darrere de l’església que es van entregar amb l’escriptura de cessió “edificios que fueron derruidos en época roja y ocupados sus solares por la nueva iglesia parroquial, los que por su capacidad y construcción rudimentaria y antigua y por tanto de muy escaso valor, suman una cantidad total irrisoria en comparación con la del valor actual”.
Quatre dies després, l’Ajuntament, en sessió de 18 de gener de 1955, acorda adquirir, pel preu acordatde cent mil pessetes, l’edifici de la Torre Modolell amb els terrenys annexos. Uns mesos després, l’11 de juny de 1955, es va formalitzar l’escriptura de compra-venda al despatx del notari de Sant Boi Nicolás Verdaguer Cortés.
Diguem-ho doncs tal com va ser: Magdalena Modolell va fer donació al poble de Viladecans del seupalau de Can Modolell i per poder fer-ho efectiu l’Ajuntament en va pagar un preu simbòlic.
Jaume Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada