 |
| Carme Santín (a l’esquerra) i Massouda Kohistani (a la dreta) |
Ens trobem amb la Carme
Santín i la Massouda Kohistani en una cafeteria de la Rambla Modolell. La
Carme, que arriba una mica abans, ens explica que col·labora com a voluntària
amb una petita ONG, Un gest de calor, que va néixer arran del llarg
èxode de sirians que fugien de la guerra cap a Europa enmig d’un entorn molt
hostil i en condicions totals de vulnerabilitat i precarietat.
L’acció d’aquesta ONG
arriba ara a la societat afganesa, que arrossega una llarguíssima història de
conflictes colonials i bèl·lics en els quals la cultura, les necessitats i els
drets dels seus habitants desapareixen davant dels valors estratègics del país
cobejats per les grans potències orientals i occidentals. La situació de les
dones, malauradament, s’ha convertit en una mena de punta de llança on
coincideix tant el masclisme secular d’alguns dels pobles que integren
l’Afganistan com l’obsessió dels talibans per emmudir i humiliar les dones fins
a extrems difícils de digerir. D’aquest inacceptable domini n’han fet un signe
d’identitat.
Massouda Kohistani va
poder fugir d’Afganistan en els primers dies del retorn al poder dels talibans
– Jo vaig tenir la sort
de poder estudiar a la universitat, ciències polítiques, i en el meu país vaig
lluitar tant com vaig poder pels drets de les dones i per la pau, sobretot
escrivint en diversos mitjans, no només afganesos, també de l’Índia i del Pakistan.
Amb l’arribada dels talibans, el 2021, vaig decidir marxar, ajudada per
periodistes del diari El País. De fet, mentre era allà, em vaig sentir
perseguida i amenaçada i vaig ser colpejada, tant jo com la meva família. He de
dir que 17 de les meves companyes d’activisme han acabat sent assassinades.
Massouda ens explica la
seva odissea per arribar a l’aeroport i poder obtenir una plaça en un avió. Ens
venen al cap les imatges del caos de Kabul i de la desesperació de molta gent
que sabia que romandre al país era exposar-se a una repressió sagnant.
- Vas venir
directament a Espanya?
– Sí, em vaig instal·lar
a Salamanca i de fet em vaig passar dos anys continuant la meva tasca com a
activista. Algunes organitzacions, com Amnistia Internacional, em van
proporcionar suport i espais on poder explicar la meva situació i la de tantes
altres dones. No podem deixar que caiguin en l’oblit.
Amb tot, reconec que explicar una vegada i una altra la situació del meu país
al principi em va costar moltíssim, perquè era remoure el meu dolor.
Nosaltres no hi podem
estar més d’acord: les imatges impactants dels conflictes ens afecten... una
estona. Són substituïts per novetats potser igual de greus, però sembla que no
hi hagi lloc per a més. Hem passat dels refugiats de l’Orient Mitjà a Ucraïna i
d’Ucraïna a Palestina. I tendim a oblidar el conflicte anterior com si ja
estigués resolt, però no.
– En realitat, continua
Massouda, una cosa són els discursos que fan els països occidentals, i una
altra el suport que implícitament continuen prestant als talibans, a banda de
la Xina, que els proveeix d’armes. A Afganistan es barregen la situació geoestratègica,
el corredor de la droga, el gas natural... Fa segles que països occidentals,
per exemple, utilitzen Afganistan com a projectil mutu o com a camp de batalla
entre els seus interessos. I Estats Units sabia quines conseqüències trobaríem
les dones i va negociar amb els talibans de forma barroera.
A la conversa surt
aleshores aquella novel·leta de Rudyard Kipling, del 1901, Kim de l’Índia,
que es va fer molt popular sobretot dins de l’escoltisme, però que sota
l’aparença del viatge iniciàtic d’un noiet, es descrivien totes les martingales
de l’espionatge anglès i rus a l’Afganistan. I no era cap joc en absolut.
– Com has arribat a
Viladecans?
– He viscut un parell
d’anys a Salamanca i d’allà em vaig traslladar a Barcelona. Un cop a Catalunya
em vaig dedicar a aprendre les dues llengües, tant el català com el castellà,
perquè fins al moment, les meves activitats com a ponent de conferències i taules
rodones, les havia fet en anglès. La meva llengua materna és el darí, una de
les llengües oficials a Afganistan que en realitat és persa.
– Això vol dir que
vols establir-te a Espanya?
– Doncs sí. És la terra
que m’ha acollit i tampoc no tinc lligams enlloc més. Estic aprenent les dues
llengües i tinc una beca per fer un màster sobre prevenció del terrorisme.
Ara estic vivint a Viladecans, en un pis compartit al qual he accedit gràcies a
la Universitat.
– I en el futur?
Intervé aquí,
apassionadament, la Carme.
– Amb el meu voluntariat
a Un gest de calor, vaig veient la dura realitat de les dones que són
aquí. D’una banda perquè, si bé és cert que pel fet de ser dones afganeses
obtenen amb facilitat la documentació per residir a Espanya i per treballar-hi,
a la pràctica no resulta gens fàcil ni aconseguir feina ni, molt menys, un
habitatge.
D’una banda els tràmits burocràtics són enutjosos i els ajuts econòmics són
limitats, i de l’altra el seu desconeixement de la llengua i de l’entorn, així
com el racisme latent, els dificulten moltíssim treballar i encara més
instal·lar-se en una habitació com a rellogades, ja no diguem un pis.
Moltes dones viuen amb gran angoixa l’interrogant del seu futur. Els ajuts com
a refugiats són limitats i elles necessiten un llarg període d’adaptació. Per
sort compten amb suport dels Serveis Socials i dels municipis, però em temo que
tot plegat és insuficient.
Preguntem a Massouda per
les seves esperances i expectatives de futur.
– És imprescindible
continuar amb l’activisme per defensar les dones, perquè els talibans són
autèntics terroristes i genocides, sense cap respecte per als drets humans. I
en la situació en què es troba el país és molt difícil lluitar en solitud des
de dins. El que passa a Afganistan no és només dolent per als seus habitants,
ho és per a tot el món.
Gràcies, Massouda i
Carme. Amb la vostra actitud activista i solidària segur que fa un món millor.
M. Carmen Castellano,
Miguel de la Rubia, Mercè Solé
Podeu llegir altres
entrevistes fetes a Massouda:
Cuando a un refugiado no le basta con ser un alumno brillante. Mariano
Ahijado. El País
Massouda Kohistani, refugiada afgana en Galicia. Público
Massouda Kohistani.
Entrevista a La Ser
Entrevista a Spanish Revolution
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
