En el número anterior del Punt de Trobada Joan Barat reivindicava el nom de Cal Barratet com a nom propi de la masia de la seva família, inadequadament substituït pel nom oficial de “Can Baratet”. Jo, ara, voldria explicar el treball que hem fet el Grup Tres Torres a propòsit de les masies anomenades oficialment “Can Sala – Can Menut”, Can Torrents”, “Can Ginestar” i “Can Simón”, i que mostra que, excepte en el cas de Can Torrents, aquests noms oficials són també incorrectes, i que cal recuperar els noms autèntics i vius d’aquestes masies, que són els de Cal Menut, Cal Ginestar i Cal Simon.
El que vam fer el Grup va ser buscar 30 persones de més de 60 anys, nascudes a Viladecans o que hi havien vingut de molt petites, i descriure’ls les quatre masies abans esmentades. No els donàvem cap pista del nom de la masia, sinó que només els la descrivíem, i després els preguntàvem com l’anomenàven ells. Per exemple, preguntàvem: “Com es diu la masia que es veu anant per la carretera de Sant Climent, al peu de Sant Ramon, i que era famosa pels seus cirerers?”. I així també amb les altres.
Les respostes van ser contundents: de la primera masia, totes 30 persones en van dir Cal Menut; de la segona, 22 en van dir Can Torrents, 1 Cal Torrents, i 7 no sabien quina masia era; de la tercera, totes 30 en van dir Cal Ginestar; i de la quarta, 15 en van dir Cal Simon, 6 en van dir Can Simon, 2 dubtaven entre Cal Simon i Can Simon, i 7 no sabien quina masia era. El resultat, doncs, era clar: els noms vius que ens han arribat a nosaltres d’aquestes masies és Cal Menut, Can Torrents, Cal Ginestar, i Cal Simon o Can Simon. En canvi, si mirem els noms oficials, veiem que l’únic nom correcte és el de Can Torrents, mentre que en els altres tres casos el nom oficial no es correspon amb el nom viu i que la gent coneix.
Això, sens dubte, és un error notable, i s’hauria de rectificar com més aviat millor. Els criteris que l’Institut d’Estudis Catalans (la nostra acadèmia de la llengua) i la Generalitat de Catalunya donen a l’hora de fixar els noms dels llocs són molt clars. I són bàscament dos: el primer, que el que compta és el nom viu que la gent coneix, i segons la manera com ara el pronuncia, ja que els noms serveixen per identificar els llocs, i poc servirà un nom si no és el que la gent utilitza; i el segon, que els noms s’han d’escriure segons les normes ortogràfiques del català (per exemple, Cal Simon s’ha d’escriure sense accent).
Però en canvi, els criteris que s’han seguit a Viladecans són uns altres. Per una banda, s’ha decidit que les cases de dins el poble es diran totes “Cal” i les de fora “Can” (i així, en comptes de dir Cal Ginestar, es posa “Can Ginestar”, que és un nom que no diu ningú). Per una altra, es busca en la història com es deien abans les masies, i es canvia el nom viu pel nom històric (i així, en comptes de Cal Menut, es posa “Can Sala – Can Menut”, o en comptes de Cal Barratet es posa “Can Baratet”, perquè històricament diuen que ve de Barat). I per una altra, si un nom sembla que és d’origen castellà, es tradueix (i així, en comptes de Cal Simon, es posa “Can Simó”).
Aquesta manera de fer, com he dit, és un error, i destrueix el nostre patrimoni, el que ens han transmès els nostres pares i els nostres avis. Per això tant l’Institut d’Estudis Catalans com la Generalitat de Catalunya volen que es mantinguin les formes vives i actuals dels noms, perquè l’important és la llengua viva que ens ha arribat fins a nosaltres. Saber com es deia abans un nom, o d’on ve, o qualsevol altra qüestió que es vulgui investigar, estarà molt bé que es faci i es publiqui. Però els noms no s’han de canviar. Els noms que cal mantenir, i així ho defensen tots els que hi entenen, són els que el poble ens ha transmès.
El que vam fer el Grup va ser buscar 30 persones de més de 60 anys, nascudes a Viladecans o que hi havien vingut de molt petites, i descriure’ls les quatre masies abans esmentades. No els donàvem cap pista del nom de la masia, sinó que només els la descrivíem, i després els preguntàvem com l’anomenàven ells. Per exemple, preguntàvem: “Com es diu la masia que es veu anant per la carretera de Sant Climent, al peu de Sant Ramon, i que era famosa pels seus cirerers?”. I així també amb les altres.
Les respostes van ser contundents: de la primera masia, totes 30 persones en van dir Cal Menut; de la segona, 22 en van dir Can Torrents, 1 Cal Torrents, i 7 no sabien quina masia era; de la tercera, totes 30 en van dir Cal Ginestar; i de la quarta, 15 en van dir Cal Simon, 6 en van dir Can Simon, 2 dubtaven entre Cal Simon i Can Simon, i 7 no sabien quina masia era. El resultat, doncs, era clar: els noms vius que ens han arribat a nosaltres d’aquestes masies és Cal Menut, Can Torrents, Cal Ginestar, i Cal Simon o Can Simon. En canvi, si mirem els noms oficials, veiem que l’únic nom correcte és el de Can Torrents, mentre que en els altres tres casos el nom oficial no es correspon amb el nom viu i que la gent coneix.
Això, sens dubte, és un error notable, i s’hauria de rectificar com més aviat millor. Els criteris que l’Institut d’Estudis Catalans (la nostra acadèmia de la llengua) i la Generalitat de Catalunya donen a l’hora de fixar els noms dels llocs són molt clars. I són bàscament dos: el primer, que el que compta és el nom viu que la gent coneix, i segons la manera com ara el pronuncia, ja que els noms serveixen per identificar els llocs, i poc servirà un nom si no és el que la gent utilitza; i el segon, que els noms s’han d’escriure segons les normes ortogràfiques del català (per exemple, Cal Simon s’ha d’escriure sense accent).
Però en canvi, els criteris que s’han seguit a Viladecans són uns altres. Per una banda, s’ha decidit que les cases de dins el poble es diran totes “Cal” i les de fora “Can” (i així, en comptes de dir Cal Ginestar, es posa “Can Ginestar”, que és un nom que no diu ningú). Per una altra, es busca en la història com es deien abans les masies, i es canvia el nom viu pel nom històric (i així, en comptes de Cal Menut, es posa “Can Sala – Can Menut”, o en comptes de Cal Barratet es posa “Can Baratet”, perquè històricament diuen que ve de Barat). I per una altra, si un nom sembla que és d’origen castellà, es tradueix (i així, en comptes de Cal Simon, es posa “Can Simó”).
Aquesta manera de fer, com he dit, és un error, i destrueix el nostre patrimoni, el que ens han transmès els nostres pares i els nostres avis. Per això tant l’Institut d’Estudis Catalans com la Generalitat de Catalunya volen que es mantinguin les formes vives i actuals dels noms, perquè l’important és la llengua viva que ens ha arribat fins a nosaltres. Saber com es deia abans un nom, o d’on ve, o qualsevol altra qüestió que es vulgui investigar, estarà molt bé que es faci i es publiqui. Però els noms no s’han de canviar. Els noms que cal mantenir, i així ho defensen tots els que hi entenen, són els que el poble ens ha transmès.
Josep Lligadas Vendrell
1 comentari:
Sí, senyor. "Cal Menut" (jo hi anava a fer costellades amb el Godayol, la Pepeta, Tèrmens i el Josep Quilez)
Cal Ginestar, (jo anava a buscar cargols).
Els topònims com Cal :)
Publica un comentari a l'entrada