El dia 7 de març del 2006, en un ple municipal extraordinari, es va aprovar inicialment el pla urbanístic d’un nou barri de 2.344 habitatges a la zona agricola-forestal de les Oliveretes, proposat per l’equip de govern de l’ajuntament de Viladecans (PSC+ICV-EUiA).En aquells moments semblava que si no s’aprovava el pla, s’acabaria el món. Promeses com que es construirien la meitat dels pisos amb alguna forma de protecció oficial, per facilitar l’accés a l’habitatge als ciutadans de Viladecans. Igualment era imprescindible construir a Oliveretes per poder fer-hi el tercer CAP, Centre d’Atenció Primària, ja necessari amb la població actual, sense comptar els habitants del nou barri.
O les amenaces que si no es construïa a Oliveretes, el metro mai arribaria a Viladecans, o que era la única manera d’ampliar el parc de la Torre Roja, i protegir la muntanya de Sant Ramon...
Tot plegat feia que els arguments dels grups ecologistes i de defensa del territori fossin considerats com a utopies d’uns pocs que viuen en un món irreal. Fins i tot, va fer que l’equip de govern, que encara segueix governant, anomenés el pla com un “ecobarri”, perquè preveien que compliria uns requisits per optar a unes subvencions europees, per garantir la sostenibilitat en noves construccions, que a hores d’ara ja han caducat.
Cinc anys després, encara no s’ha posat ni una sola pedra del projecte, i la iniciativa pública del pla urbanístic –INCASOL–, s’ha convertit en una iniciativa público-privada, formada per una empresa de capital públic –VIMED– i dues de privades –Construciones Apolo i Ilermilk S.A.–. Aquestes empreses, a hores d’ara, enmig d’una crisi financera i estructural, encara discuteixen com repartir-se un pastis urbanístic, perquè són incapaços d’aprovar el projecte de parcel·lació, amb fam d’obtenir màxims beneficis i augmentant els pisos fins a 2.749, en un mercat carregat de pisos buits, nous a la venta i a mig construir. Un fet que fa més que discutible tornar a apostar pel creixement que ens ha portat a aquesta situació.
En definitiva, si els 63.000 habitants de Viladecans volem viure en el futur amb una qualitat acceptable, ens hauríem de preguntar si cal créixer en població, i arribar als 75.000 habitants el 2025, com han planificat els nostres governants. O el que ens cal és mantenir i millorar gradualment el que tenim, sense grans projectes de creixement, barris nous, hotels, zones d’oci, etc.
Però què ens proposen? Doncs més del mateix, els nostres governants no només segueixen apostant pels mateixos projectes, sinó que encara s’atreveixen a proposar-ne més per continuar destruint el territori –Can Torrents, Barça Parc, Parc del Delta– tot repetint els errors del passat...
O les amenaces que si no es construïa a Oliveretes, el metro mai arribaria a Viladecans, o que era la única manera d’ampliar el parc de la Torre Roja, i protegir la muntanya de Sant Ramon...
Tot plegat feia que els arguments dels grups ecologistes i de defensa del territori fossin considerats com a utopies d’uns pocs que viuen en un món irreal. Fins i tot, va fer que l’equip de govern, que encara segueix governant, anomenés el pla com un “ecobarri”, perquè preveien que compliria uns requisits per optar a unes subvencions europees, per garantir la sostenibilitat en noves construccions, que a hores d’ara ja han caducat.
Cinc anys després, encara no s’ha posat ni una sola pedra del projecte, i la iniciativa pública del pla urbanístic –INCASOL–, s’ha convertit en una iniciativa público-privada, formada per una empresa de capital públic –VIMED– i dues de privades –Construciones Apolo i Ilermilk S.A.–. Aquestes empreses, a hores d’ara, enmig d’una crisi financera i estructural, encara discuteixen com repartir-se un pastis urbanístic, perquè són incapaços d’aprovar el projecte de parcel·lació, amb fam d’obtenir màxims beneficis i augmentant els pisos fins a 2.749, en un mercat carregat de pisos buits, nous a la venta i a mig construir. Un fet que fa més que discutible tornar a apostar pel creixement que ens ha portat a aquesta situació.
En definitiva, si els 63.000 habitants de Viladecans volem viure en el futur amb una qualitat acceptable, ens hauríem de preguntar si cal créixer en població, i arribar als 75.000 habitants el 2025, com han planificat els nostres governants. O el que ens cal és mantenir i millorar gradualment el que tenim, sense grans projectes de creixement, barris nous, hotels, zones d’oci, etc.
Però què ens proposen? Doncs més del mateix, els nostres governants no només segueixen apostant pels mateixos projectes, sinó que encara s’atreveixen a proposar-ne més per continuar destruint el territori –Can Torrents, Barça Parc, Parc del Delta– tot repetint els errors del passat...
Ricard Caba
1 comentari:
La población ya tiene importantes déficits de infraestructura como para aumentar el problema. Mas personas es más dinero a cambio de más problemas un aumento de la densidad, y de la deuda. No tenemos suficientes guarderías y algunos colegios necesitan inversiones. Viladecans podría padecer el problema de L'Hospitalet de Llobregat, con barrios superpoblados y falta de medios generalizada (sanidad, servicios)que les a llevado a esponjar, los barrios derribando manzanas para reconvertirlas en zonas verdes o servicios.
Publica un comentari a l'entrada