Aquesta nit aniré a sopar amb una amiga, hem de celebrar que ha aprovat un examen, me n’alegro molt del seu èxit. No és un sopar qualsevol i m’he d’arreglar, s’ha de notar que estem de festa, l’ocasió s’ho val. Així, dins el meu estil, segurament força clàssic, que ja tenim una edat!, em posaré guapa –com deia aquell eslògan tan reeixit de la Barcelona preolímpica–. Ui! Veig que la veïna ve de festa, va força extremada, però no em desagrada encara que jo no m’atreviria mai a combinar formes, teixits, llargades i colors com ella, és clar, es nota que té una altra edat!, vaja, que s’ha arreglat i s’ha posat guapa a la seva manera. Fa cara de son però se la veu contenta, ve de festa! Vaja, aquests deuen anar de casament, van ben repentinats, planxats i lluents. Sí, sí, també es nota que tenen un bon motiu per lluir-se d’aquesta manera.
Sembla que per més informals i còmodes –que m’està molt bé– que ens hàgim tornat, tots continuem fent servir els guarniments per expressar la nostra alegria i significar les ocasions especials. Per això, em sorprèn que el 20 de gener, dia de la Festa Major d’hivern de Viladecans, no llueixi, cap domàs, ni drap, ni... res, al balcó de l’Ajuntament, ni tampoc durant el cap de setmana al qual s’han traslladat les activitats festives. Una llàstima, que a la seva manera, la formal i institucional, d’insígnies i banderoles, no s’hagi vestit l’Ajuntament com correspon per una festa, que per ser de tots mai no és menor i com més visible es fa, millor.
Jo no tinc cap dubte que a la meva amiga li ha agradat que m’arreglés per sortir plegades, que la veïna no ha passat desapercebuda amb el seu vestit i que als nuvis els ha agradat que els convidats es mudessin pel seu casament, i que una Festa Major bé val un domàs al balcó.
M. Victòria Herrero Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada