Amb aquest lema irromp a l’escena de les eleccions que tindran lloc al Parlament el 25-N la Candidatura d’Unitat Popular – Alternativa d’esquerres (CUP-AE). La CUP però, no neix de zero, ans al contrari, porta un bon bagatge de lluita política gràcies a l’aposta ferma de l’Esquerra Independentista per aquesta organització, que compta actualment amb 101 regidors i 4 alcaldies arreu del Principat de Catalunya.
La CUP, però, neix molt abans, arran de l’impuls per part de l’Esquerra Independentista un cop acabat el procés de Vinaròs de l’AMEI (l’Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista), una assemblea que coordinava diverses experiències municipalistes (com la UM-9 de Ribes, o la COUP d’Arbúcies). Arran d’aquest petit nucli, s’han anat estenent arreu del territori dels Països Catalans nuclis i assemblees locals de la CUP (fins i tot en pobles del País Valencià com Barxeta, Elx o Almàssera). Després d’uns anys, la CUP va decidir esdevenir una organització nacional amb estructures organitzatives nacionals per consolidar el projecte i seguir amb la seva expansió. Val a dir que el debat sobre la concurrència a eleccions supramunicipals no és nou, tot i que fins a hores d’ara no s’havien valorat com a suficient la capacitat organitzativa de la CUP per tal d’arriscar-se a fer el pas. La nova conjuntura política d’emergència nacional, on la independència ha passat de ser un desig d’un independentisme minoritari a ser un debat permanent en el dia a dia i un desig compartit per cada cop més i més ciutadans (els quals per majoria aclaparadora desitgen ser consultats) així com les retallades a nivell laboral, social, cultural, pel que fa a prestacions i serveis públics feien necessària la participació de la CUP en aquests comicis, un cop constatada la impossibilitat de l’esquerra socialdemòcrata representada fins avui al Parlament de respondre als interessos del poble treballador català.
La CUP concorre a les eleccions amb uns objectius molt concrets: esdevenir una eina política al servei del poble treballador català i dels moviments populars per confrontar el discurs de la por i de les retallades que imposa la burgesia local, estatal i internacional, a través de organitzacions com la UE, fidel servidora dels interessos del capital europeu. Concorre per defensar uns serveis públics de qualitat i universals, per demanar la nacionalització i posterior socialització dels sectors estratègics de l’economia, per demanar una banca pública capaç de crear moneda i de fer una política monetària al servei de la classe treballadora catalana, per lluitar per l’oficialitat única del català i de tornar-li la vitalitat que li pertoca, sense menystenir altres realitats lingüístiques presents al territori català, per defensar els col·lectius més marginats pel capitalisme (immigrants, dones, joves, precaris, aturats, jubilats i pensionistes) i per avançar fermament sense renúncies a la plena sobirania, és a dir, la independència, dels Països Catalans. Neix per tant, per portar la veu del poble al Parlament sense cap renúncia.
Això es farà amb un codi ètic que aplica la CUP allà on governa i que ens permet dir que som exemple de transparència política, de democràcia participativa i directa i d’honestedat política, com per exemple la limitació del sou parlamentari a 1.600 € o la limitació dels mandats a 1 legislatura, així com la voluntat de consultar permanentment al poble treballador sobre allò que decideix el parlament i que ens afecta diàriament.
Ara és l’hora del poble!
Albert Buigues
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada