El passat 7 de maig va sortir a informació pública el Pla Director Urbanístic d’Àmbit d’Activitat Econòmica del Delta del Llobregat. Aquest és un pla urbanístic en el qual val la pena analitzar no tant les propostes concretes que s’han de desenvolupar urbanísticament en un futur, sinó la motivació i el camí que s’ha fet fins arribar a la seva aprovació inicial.
Moltes persones tenim al cap la proposta d’Eurovegas, que ens va sacsejar l’hivern del 2012, i que va fer canviar moltes percepcions del nostre delta. El debat públic va ser molt encès. La Generalitat de Catalunya defensava el projecte fermament, i una part important de la societat el refusava. Recordem plataformes d’arquitectes, de científics, la pagesia, grups ecologistes, alguns partits polítics, i un ajuntament. Si, només l’Ajuntament del Prat va mostrar clarament el rebuig a aquest projecte. Les connotacions no eren només territorials, el model de negoci que proposava va ser molt qüestionat. La majoria d’aquests col·lectius es van agrupar sota la plataforma Aturem Eurovegas. Però el projecte afectava a més d’un Ajuntament. Com és que la resta no van dir res? El silenci portava a l’assentiment.
I quan aquella mena de gallina dels ous d’or va dir que preferia un altre galliner, el malson d’Eurovegas no va acabar. En primer lloc, una reforma de la llei d’urbanisme va incloure un article que havia de ser l’instrument legal per a permetre la instal·lació d’aquell macroprojecte esfumat. Es tracta dels Plans Directors Urbanístics (PDU) de delimitació i ordenació de sectors d’interès supramunicipal, i, resumint molt, ve a dir que l’administració actuant (que com que és supramunicipal, no serà mai un Ajuntament) té la potestat de canviar la classificació urbanística i arribar al més mínim detall en el procés d’urbanització. Dit d’una altra manera, es pot saltar qualsevol planejament previ i fer-hi el que es consideri adient al·ludint a l’ interès general.
I l’altra gran derivada d’Eurovegas va ser la signatura d’un protocol entre els Ajuntaments de Gavà, Viladecans, Sant Boi i Cornellà per una banda i la Generalitat de Catalunya per l’altra, on es pactaven una mena de compensacions per intentar substituir aquella gallina dels ous d’or. Una de les mesures que proposa el protocol és l’elaboració d’un mapa de sòls disponibles (urbanitzats o urbanitzables, diu el protocol) i agilitzar els mecanismes de transformació del sòl disponible per destinar-los a activitats econòmiques o residencials.
I així és com comença un procés per a detectar quins sols encara hi ha “lliures” al delta, i quina mena d’activitats s’hi poden instal·lar. El procés ha culminat amb el PDU, que de moment ha passat la fase d’informació pública.
A grans trets el pla proposa endreçar i donar nous usos a diversos àmbits. A Gavà el sector que hi ha per sobre la C31 i el dels Joncs, al del nord de l’autopista C-32, també de Gavà. A Sant Boi es proposa endreçar l’àmbit de l’antic Híper, i un sector al llarg de la C245, a tocar del nucli urbà. A Viladecans es proposa, per una banda ocupar alguns terrenys de Can Sabadell per tal de fer-hi activitats vinculades a l’aeroport (recordo que l’aeroport ja té a Viladecans una gran zona que actualment està pràcticament desocupada), i a la zona que s’anomena Les Filipines-Serral Llarg es reserva una peça per a activitats relacionades amb el turisme. Per sota de la C31, hi ha una peça dedicada als usos esportius a l’aire lliure.
Per tal de veure’n els detalls es pot consultar la documentació que està disponible al web del Departament de Territori i Sostenibilitat. D’entre tota la documentació és molt recomanable llegir les aportacions fetes des dels Ajuntaments en una fase prèvia. Molt especialment les fetes per l’Ajuntament de Viladecans. Cal recordar que, en aquest cas, els Ajuntaments són només actors secundaris, perquè la iniciativa en el Pla Director Urbanístic la té la Generalitat de Catalunya.
Montse Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada