Escarxofes contra ruletes

Quien me ha robado el mes de abril, preguntava Joaquín Sabina. Ningú no ens havia robat el mes d’abril aquell dissabte 21 d’abril del 2012, però una estranya aliança entre el govern d’Artur Mas i un magnat de Las Vegas, Sidney Adelson, pretenia arrabassar-nos el Parc Agrari a canvi d’un conte de la lletera amb ruletes, escurabutxaques i milers de llocs de treball. Míster Adelson va començar de nen venent diaris, però de gran va comprar el casino Sands, la gallina dels ous d’or de la màfia que va inspirar la pel·lícula Casino. El senyor Adelson va ser un personatge berlanguià entre L’escopeta nacional i Benvingut míster Marshall que desfullava la margarida entre Viladecans i Alcorcón. Aquest personatge, amb aspecte de boig malvat d’una pel·lícula de superherois, va proposar entre altres genialitats enderrocar el camp de l’Espanyol i canviar l’aeroport de lloc, però va entrar en cotxe al palau de la Generalitat on va ser rebut amb els honors d’un cap d’Estat. Andreu Mas Collell, cap pensant del que va començar sent govern dels més millors i va acabar sent el govern dels més breus, va viatjar a Las Vegas per convèncer el magnat i després el va passejar pel Remolar per dir-li: tot això que veus, Sidney, el dia de demà serà teu.

Aquesta humil pancarta, aquesta humil manifestació de motxillers i motxilleres, de joves, no tan joves, jubilates i algun gos, era la nova versió de David contra Goliat, escarxofes contra ruletes, tomàquets contra escurabutxaques, hivernacles contra hotels, camins de terra contra avingudes d’asfalt, tractors contra limusines. En resum, el lent treball de treure els fruits de la terra contra el diner fàcil d’apostes i atzars on sempre guanya la banca  i els negocis secundaris clandestins –prostitució, drogues i un llarg etcètera–, que es multiplicarien com s’han multiplicat en els voltants de Las Vegas. Per una vegada, el pagès va vèncer el magnat, el verd de l’enciam li va poder al verd dels dòlars. La llàstima és que, no ens enganyem en mirar amb nostàlgia aquesta foto, no va ser el govern qui va fer marxa enrere, no va ser el país qui va dir que no al joc i a l’especulació, va ser el senyor Adelson qui se’n va anar a una altra banda amb les seves brillants ruletes i els seus foscos negocis. Artur Mas es va quedar. Ho ha tornat a intentar amb Barcelona World. 

Forma part del seu projecte polític.

Fotografia: Jaume Muns

Text: José Luis Atienza