dimarts, 15 de setembre del 2015

La vergonya de Cal Menut

Aquest juliol es va ensorrar la part més valuosa de la masia de Cal Menut, on hi havia la llar de foc i el forn de pa. De fet no es va ensorrar, sinó que els actuals propietaris, després de temps i temps d’estires i arronses, quan estaven ja en condicions de començar-ne la rehabilitació, en comptes de començar apuntalant bé l’edifici per després iniciar les actuacions amb la delicadesa que correspon a una construcció com aquesta, hi van fer entrar una excavadora que s’ho va endur tot per davant.

És una vergonya. Una vergonya que demostra que els propietaris, en contra del que sovint han dit, no tenen cap interès en la preservació d’aquesta joia de la nostra ciutat. Però una vergonya, i això és molt més greu, que ens fa adonar un cop més que tenim un ajuntament que menysprea el patrimoni històric de Viladecans. Ja ho vam veure quan, fa vint-i-cinc anys, projectava tirar a terra un dels perfils més significatius de la nostra història, el carrer d’Àngel Guimerà, per fer-hi una gran plaça que liquidava definitivament la millor imatge que ens quedava del que havia estat el poble de Viladecans, cosa que la mobilització dels veïns i veïnes va impedir. Ho hem vist, també, amb la recent destrucció de la fàbrica de les panes, mostra del nostre passat industrial. I ho veiem ara, quan ens trobem amb les conseqüències de la desídia municipal, que, quan era possible, no va voler adquirir la masia i i convertir-la en el que hauria hagut de ser: un magnífic espai per disfrutar de la nostra història. 

Tenim un Ajuntament que sembla que vulgui un Viladecans fet tot de cap i de nou, sense cap història i cap personalitat. Un Viladecans sense arrels, sense ànima. Realment, una vergonya.