Aquest any s’ha incorporat un personatge nou a la nostra Festa Major i, pel que sembla, a partir d’ara el tindrem cada any.
Va ser el dia 4, després del Pregó, que va estar a càrrec de l’atleta viladecanenca Beatriz Pascual, la qual va saber convidar-nos a la festa amb un to senzill, proper i estimulant. Doncs després del Pregó, quan pels altaveus es va anunciar que era l’hora de l’Espavilada del Mamut, va aparèixer ella. I, bastant enfadada, ens va dir que, si volíem espavilar el nostre Mamut, féssim el favor d’avisar els qui eren professionals d’aquesta mena de coses. Ella, per exemple. I se’ns va presentar. Ens va dir que es deia Godaia, que la gent li deia Na Godaia, que havia estat l’encarregada de la capella de Sant Joan que hi havia hagut allà a la plaça mateix quan el poble de Viladecans eren només quatre cases mal comptades, i que sabia fer tota mena de conjurs. I que ens ensenyaria un conjur per espavilar el Mamut de Viladecans.
I no era un personatge inventat, no. Na Godaia va existir realment. Va viure cap a l’any 1300, i era una d’aquelles dones que s’anomenaven deodates, que vol dir consagrades a Déu. No eren monges, i no vivien en cap monestir ni convent. Sinó que eren persones que, soles o en grup, es dedicaven a diverses activitats de servei religiós. En aquelles èpoques, en què les dones no tenien pas gaires llibertats, aquests deodates podien actuar bastant lliurement. I això, sovint, no agradava gens als que manaven.
Doncs el cas és que Na Godaia s’encarregava de la capella de Sant Joan que en aquelles èpoques hi havia a la plaça. Però és veu que a més a més sabia fer conjurs per curar homes i bèsties. Devia conèixer bé les herbes remeieres, i devia tenir molt de poder de convicció. I això servia per curar. I com passava en aquests casos, la van denunciar al bisbe. El bisbe li va dir que no ho fes més. Però ens podem imaginar que ho va continuar fent, que dones així sabien sortir-se’n bé, d’aquestes coses. I a més, Viladecans era llavors un poble de mala mort, i ningú no devia venir per aquí a empipar-la gaire.
Doncs bé. Na Godaia ens va aparèixer, més enllà dels segles, per espavilar el Mamut. Magníficament transportada per la nostra conciutadana i actriu Carol Encarnación, i amb un vestit i una capa creats per Marta Lligadas. No escric aquí el conjur que vam fer, perquè no li he demanat permís i podria ser que Na Godaia em fulminés. Però en tot cas, se’ns va comprometre a venir cada any per aquesta data.
I el Mamut es va espavilar, acompanyat per la banda de timbalers Batucada Kanaloa, després vam disfrutar de l’actuació dels castellers de Viladecans, i finalment vam ballar el Patatuf amb la música dels Grallers de Viladecans. I fins l’any que ve!
Josep Lligadas Vendrell
Fotografies: Jaume Muns
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada