El passat 14 d’abril, dins del Cicle de Primavera d’Òmnium Cultural, vam tenir el plaer d’escoltar, a la nostra ciutat, el periodista i director-fundador del diari Ara, Carles Capdevila. Un gran comunicador que, en parlar, sembla que et conegui amb els fills a casa.
En Carles ens vingué a parlar d’educació, tot i així, va reconèixer que no és pas un expert en la matèria, però té el valor de parlar-ne, gràcies a la seva experiència com a pare. Amb el seu estil planer i amb humor, ens va fer reflexionar a tots sobre el nostre paper com a pares i educadors.
Va citar autors com Jaume Cela, Carme Thió, J.A.Marina... entrevistats en el seu llibre Educar millor. També va fer referència a Umberto Eco dient que “l’educació és allò que aprenen els fills quan no els estem ensenyant”. És molt important donar els missatges clars, coherents i amb criteri. Utilitzar el sentit comú.
Deia clarament que per educar criatures han de passar coses, hi ha d’haver conflicte. Posà la metàfora d’anar en bicicleta: per aprendre’n, s’ha de córrer riscos com caure. Quan ja se’n sap, les dificultats desapareixen. No es pot ser pare ”helicòpter” sobreprotegint els fills, “educar no és estar a sobre, és estar al costat”.
També va fer comentaris clars dels nens més petits i l’Escola Bressol. Considerà que les mestres d’infantil eren unes heroïnes. Reflexionà irònicament sobre els adults que volem inculcar “utopies ingènues” als infants amb expressions com “has de ser amic de tots”. Per altra banda no tot pot estar regulat, i en Carles Capdevila té molt clar que s’ha de potenciar la creativitat. Els nens han d’experimentar, s’han d’embrutar... han de fer activitats físiques espontànies.
Va destacar que, sense voler, els adults busquem la immediatesa de les accions dels nens, i els apuntem a moltes activitats extraescolars. Va fer referència a La ciutat dels infants de F. Tonucci, on es potencia l’autonomia i la responsabilitat del nen. És important crear un teixit social on s’escolti als infants, ja que aquests tenen idees increïbles.
La referència als adolescents va ser també molt clara. Ells provoquen, es rebel·len i porten la contrària. Ens recordà que, com a pares, sempre haurem d’acompanyar als fills, fent-los entendre que mai s’aconsegueix tot. En aquesta etapa han de saber que els controles i “ho han d’acceptar”, però per exemple, que diguin mentides, forma part del procés evolutiu.
El que és clar, és que tenir fills et canvia la vida, però no cal que ens angoixem més del compte. Cal que potenciem l’autoestima i la seguretat. És molt important l’educació en valors i aquesta s’encomana, no amb paraules, sinó amb fets. Aquí donà molta importància al teixit associatiu de Catalunya creat pels nostres joves. Als esplais, caus, diables, castellers... aprenen a ser més responsables i adquireixen valors amb els companys.
En Carles Capdevila ens va contagiar a pares i a educadors, optimisme, empenta, bon humor i ganes de millorar aquest món amb l’educació. Ho va dir clar: “Educar és obligatori i necessari”.
Tots vam marxar amb un somriure, comentant anècdotes, després d’una llarga jornada de treball. Gràcies, Carles!
Rosa Roura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada