És l’exposició de fruits del camp de la Fira de Sant Isidre. La presideix un espantaocells amb una ambició molt humana: jo també vull sortir a l’APM. Als seus peus la santíssima trinitat de les collites: la terra, l’aigua i les hortalisses, lluint tots els colors del verd, el roig dels tomàquets i els pebrots, el carbassa de la pastanaga i el blanc de la ceba tendra. Les capses de plàstic han substituït la fusta i el vímet. Al fons, tocant la paret, exuberants fruits del camp ordenats amb la geometria d’un jardí o d’una vista aèria de Google. En un quadre, la Betty Boop probablement feta amb llavors acolorides, més enllà s’intueix un monestir i a la dreta un Micky Mouse, l’alegria dels colors, les olors i els sabors de la natura i encara més enllà un mapa de Catalunya dibuixat en groc i vermell, sobre el suport d’un calaix de color lila que li dóna al mapa un perfum republicà.
Tot i així Sant Isidre Llaurador és un sant madrileny, madrileny. D’origen mossàrab va ser un sant reclamat pels estaments populars del poble de Madrid, potser per això van passar cinc-cents anys en incorporar-se al santoral i vuit-cents per ser patró dels agricultors. Relacionat més amb l’aigua que amb la terra, segons l’ABC va ser saurí, pouaire i creador de pluges. Ja se sap que els sants patrons són sants especialitzats als quals es pot acudir a la recerca de favors i guariments miraculosos del seu gremi, i Sant Isidre és un sant per treure a passejar en temps de sequera, encara que al conseller de Medi Ambient del tripartit li va donar més resultat la Moreneta.
Sant Isidre és un sant a qui se li han comptabilitzat més de quatre-cents miracles, entre ells l’Olla de Sant Isidre, una olla d’escudella per als pobres, que per més cassons que traguessin no es buidava. També alguns altres de tipus laboral, ja que se li atribueix l’ajut de dos àngels que llauraven gratuïtament els seus camps amb els bous mentre ell es dedicava a l’oració. Aniria bé avui per tasques més laiques, com ajudar a la supervivència del parc agrari, trobar nous pagesos per cultivar la part de terres ermes dels nostres camps i preservar-los del perill dels plans urbanístics que amenacen amb emportar-se bous i esquelles.
Fotografia: Jaume Muns
Text: José Luis Atienza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada