diumenge, 15 de maig del 2016

Aquest any Sant Jordi va caure en dissabte

Aquest any Sant Jordi va caure en dissabte. Ho comento perquè hi ha gent que diu que si aquest dia fos festiu, seria una d’aquelles festes multitudinàries que la gent es llença al carrer i es podria viure en plenitud. D’altres diuen que desapareixeria perquè perdria encant. 

Jo penso que tant si es festiu com si no la gent surt, igual, al carrer.

Enguany, Sant Jordi era dissabte, ja ho he dit, i molta gent de Viladecans va aprofitar per viure la festa a Barcelona, esmunyir-se entre la multitud que passeja per la rambla o que fa cua en alguna paradeta del Passeig de Gràcia on algun famós rubrica els seus escrits amb un somriure.

Mentrestant a Viladecans, com cada any, la ciutat era plena de paradetes de roses, algunes de dubtosa legalitat, però que indiscutiblement recordava que era Sant Jordi i donaven color a la ciutat. Personalment aquest ambient d’entitats, comerciants i gent que es busca la vida venent roses m’agrada, no sé per què, ni m’ho pregunto, però m’agrada. Tinc la resposta, m’és igual la pregunta.

Però on hi havia animació de debò i es respirava l’ambient de festa era al carrer de Sant Joan, davant la llibreria “Els Nous Rals” que, com cada any, van desplegar un seguit d’activitats per animar la venda de llibres, i de passada, crear un espai perquè les entitats es trobin i es facin veure a la ciutat. 

De vegades penso que el fet que un negoci privat, com és la llibreria, organitzi tot aquest guirigall per una festa tan assenyalada és ser molt valent. Tothom sap que per Sant Jordi es vendran llibres, de la mateixa manera que per Reis es vendran tortells, per tant no hi ha necessitat de cridar l’atenció per atreure més clients. Jo crec que la llibreria posa en pràctica la seva particular RSC (Responsabilitat Social Corporativa) i reinverteixen part dels guanys del dia en oferir un servei a la ciutat i dotar-la d’aquest ambient festiu que es respira per Sant Jordi a base de contacontes, presentació de llibres o actuacions musicals.

Enguany, també cal felicitar la iniciativa de l’agrupament Sant Joan, que aprofitant la celebració del seu 60è aniversari, va engrescar algunes entitats, diables, agrupaments Garbí i l’Espiga, colla del Mamut, castellers... (perdoneu si me’n deixo alguna)  per fer tallers durant el dissabte matí i acabar amb un vermutet per a tothom.

Aquest Sant Jordi, que va caure en dissabte, i que l’any vinent serà en diumenge, també ens va fer viure les quatre estacions de l’any en un dia, i així hi va haver sol al mati, fred a la tarda, ennuvolat al vespre i pluja a la nit. Tot en un i per a tots els gustos.

Hi ha una cosa també que, personalment, m’agrada molt. Que és passejar l’endemà de Sant Jordi pel carrer de Sant Joan i comprovar que la vida ha tornat a la rutina i saber que ahir hi va haver festa, i que ho recordes, i que ho has viscut, i que ho guardes a la memòria per si algun dia cal recordar coses boniques i divertides.

Josep Mumany