 |
| L’actor Eddie Redmayne, a la pel·lícula The Danish Girl |
El mirall gran de casa, per fi, li retorna la seva millor imatge. Fins avui, no sentia el reflex com a seu. Ara, el cabell i els ulls li brillen, la boca demana petons i provoca altres desitjos que no es poden confessar, el seu cos ja és com volia i no hi troba la incomoditat d’abans... Va passar molt, molt de temps en què s’enganyava vivint amb un embolcall fictici. I, des d’aquest moment, la felicitat de poder seguir el camí desitjat compensa tots els mals de cap i totes les angoixes.
Sí, s’ha acabat: mai més no tornarà a patir per no ser qui és de debò. Aquesta és la seguretat que du a dins i no vol escoltar cap mal averany que se li vulgui oposar. Ningú no se’n burlarà de la seva manera de vestir, de pentinar-se, de maquillar-se, de gesticular. Pot anar on vulgui i amb qui vulgui, sense haver de sentir els insults i els menyspreus de sempre. Ni vol ni pot imaginar que hagin de tornar a adreçar-li paraules malsonants. “És impossible”, es repeteix.
Endavant les atxes! Fora els mals rotllos, els moments violents, les mirades xafarderes i criticairs una altra persona i, alhora, la mateixa. L’hospital ja no li sembla un lloc de tortura, sinó de miracles, encara que lents. Es troba a gust amb la seva nova pell. Avui és un dia de joia!
(Tot és possible, i més a l’estiu ! Bones vacances!)
Patrícia Aliu
patri.aliu@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada