Es defineix el patrimoni arquitectònic com el conjunt de bens, amb un valor cultural reconegut per la societat.
Les primeres formulacions en relació al patrimoni arquitectònic cal situar-los al segle XVIII, a redós del concepte de “monument” per definir les construccions d’un valor històric, estètic o simbòlic rellevant.
En aquesta primera etapa les diverses teories de restauració, restauro stillistico encapçalada per Viollet Le Duc, restauro archeologico practicada per R.Stern i G. Valadier en els Foros de Roma o les reflexions antirestauradores de J. Ruskin sempre tenien com a destinataris els edificis.
No és fins al primer terç del segle XX, quan es comença a valorar el monument arquitectònic en el seu context, arran de les teories de G. Giovanonni i Camilo Boito màxims exponents del corrent restauro scientifico significada per la necessitat de valorar i reflexionar minuciosament sobre els materials i context de cada bé cultural, base sobre la qual se sustenten, en el cas del patrimoni arquitectònic, els conceptes de “centres històrics”, “respecte ambiental “ i “valoració de les arquitectures menors”.
 |
| Dibuix de la Torre de Guaita al segle XIX, d’Eudald Canivell. Arxiu Històric de Barcelona. |
Des de la introducció d’aquests conceptes s’han anat elaborant un seguit de recomanacions internacionals que han articulat aquestes idees fonamentals (Carta d’Atenes (1931), Carta del Restauro (1932), Carta de Venècia (1964), Carta del Restauro (1972), Carta Europea del Patrimoni Arquitectònic (1975), Declaració d’Amsterdam (1975), Carta de Toledo (1986), Carta de Noto (1986), Carta de Veracruz (1992), i la Carta de Cracòvia (2000), on ja es fa referència conjunta al “patrimoni arquitectònic, urbà i paisatgístic“:
El nuevo concepto del patrimonio cultural aspira a recoger todas las voces de las generaciones que nos precedieron. El patrimonio arquitectónico es uno de los primeros y más fundamentales instrumentos del conocimiento y la experiencia histórica, y del mismo modo que la historia social, superado el positivismo tradicional que la hacia esclava de los hechos protagonizados por la aristocracia dominante, pretende ser global, el patrimonio edificado también aspira a representar a la globalidad de las sociedades humanas. La historia social no distingue entre pueblos y civilizaciones de superior o inferior categoría; no reconoce períodos históricos o estilos artísticos de mayor o menor importancia y no admite que existan seres humanos de primera o segunda clase que merezcan un tratamiento historiográfico. El nuevo concepto de patrimonio surge como una consecuencia directa de este tratamiento globalizador y socialmente equitativo de la historia.
L’instrument per a la gestió del patrimoni arquitectònic segons els criteris establerts per les successives recomanacions internacionals, és el Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic que, en base a l’inventari de béns patrimonials, els classifica segons categoria (interès nacional, local o urbanístic) i tipus de protecció (total, parcial, ambiental o documental).
Viladecans, ciutat de 65.000 habitants, integrada en la configuració deltaica del Baix Llobregat, que té un patrimoni arquitectònic, natural i ambiental de gran valor compartit amb Sant Boi, El Prat, Gavà i Castelldefels, és l’única d’aquestes ciutats que no ha tramitat ni aprovat el Pla Especial del Catàleg i Patrimoni arquitectònic.
Darrerament l’Ajuntament de Viladecans ha fet una crida a la participació ciutadana per a dues de les àrees urbanes mes emblemàtiques, el Jardí Municipal i la Rambla. El Centre d’Estudis Urbans va assistir a dues d’aquestes jornades.
En la reunió del jardí, i en coherència amb les recomanacions internacionals i la legislació urbanística, vam proposar que qualsevol intervenció en elements d’interès patrimonial hauria d’estar supeditada a les determinacions d’un Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic que, en el cas de Viladecans, està pendent de tramitació.
Sense el referit Pla Especial del Catàleg només s’haurien de plantejar única i exclusivament les obres imprescindibles de conservació i manteniment (consolidacions estructurals, accessibilitat, paviments...) sustentades en criteris tècnics rigorosos.
En aquest context volem manifestar el nostre desacord amb les actuacions que s’han dut a terme en els darrers anys en l’àmbit del jardí municipal (horts urbans, parc infantil, simulació de façanes inexistents amb graffitis, homenatge a les radiacions lumíniques de l’espectre solar...), que distorsionen la interpretació del lloc, amb una pèrdua significativa dels valors ambientals i patrimonials, causa de la persistent degradació.
D’acord amb els principis de la restauració científica, s’haurien de descartar la reconstrucció dels elements que han perdut el seu significat funcional i ambiental en relació als usos originals, com el jardí i els elements vinculats a aquest com les escales, estanys i la gàbia dels ocells.
En contrapartida i seguint les recomanacions internacionals caldria potenciar i restaurar amb criteris científics la desconfigurada Torre de Guaita (Excavacions arqueològiques, singularitzaciò de la forma i volum original amb la rehabilitació/reconstrucció dels materials degradats) atesa la seva condició de be patrimonial d’interès nacional.
Per a la Casa Modolell i les Aules, s’hauria de replantejar la seva integració urbanística i funcional per al conjunt de la ciutat, mitjançant l’ampliació, reforma i consolidació, atenent als criteris de restauració aplicables als béns d’interès local. En aquest sentit considerem exemplar el Projecte de Nou Ajuntament redactat per l’arquitecte Josep Llinàs l’any 2014, descartat pel Consistori i les entitats ciutadanes, atès que fa una correcta interpretació de les necessitats urbanístiques i arquitectòniques, resolta amb respecte i encert cap als edificis existents, les traces dels antics camins del nucli antic original i les recomanacions internacionals sobre restauració del Patrimoni Arquitectònic.
En resposta a la crida de participació ciutadana de l’Ajuntament de Viladecans, l’entitat Centre d’Estudis Urbans de Viladecans, en compliment de les tasques relacionades en els seus estatuts, està elaborant una proposta de Reconstrucció del Centre Històric i Urbá de Viladecans que publicarà en el Punt de Trobada.
1. La cronologia dels arquitectes que aquí s’esmenten és la següent: Viollet Le Duc. Arquitecte francès. 1814-1879. Raffaelle Stern. Arquitecte italià. 1774-1820. Giussepe Valadier. Arquitecte italià. 1762-1839. John Ruskin. Escriptor i crític d’art anglès. 1819-1900. Gustavo Giovanonni. Arquitecte italià. 18731947. Camilo Boito. Arquitecte italià. 1836-1914.
2. A qui estigui interessat en el tema “patrimoni i ciutat”, li recomanem la lectura de les referències teòriques sobre restauració dels autors referenciats I les cartes sobre el patrimoni enumerades en aquest article, principalment la Carta de Cracòvis 2000. (Són fàcilment localitzables amb cerques a Google).
Pere Ramells
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada