Us suggereixo una activitat. Podria ser un joc, però no vull donar-li aquest nom perquè no és gaire divertit i fins i tot és una mica perillós. Agafeu un paraigua, no cal que plogui. Obriu-lo, aneu a qualsevol vorera del barri d’Alba-Rosa i intenteu caminar d’un carrer a un altre. Si aconseguiu recórrer aquests 60, 80 o 100 metres sense parar, heu guanyat. Però si heu de baixar a la calçada per avançar –vigilant que no vingui cap cotxe, que si tenim un ensurt potser m’acusen d’haver-lo provocat– perquè se us queda encallat el paraigua entre la façana d’una casa i un fanal, un pal de telèfon o un arbre, heu perdut.
Us faré un spoiler, us desvetllaré què passarà: perdreu. Us he posat l’exemple del paraigua però podria ser un cotxet amb un nadó, una cadira de rodes, el carro d’anar a comprar... Això cada dia per anar a agafar l’autobús, tirar la brossa, comprar el pa, o passejar el gos.
Per a molts, Alba-Rosa (o Albarrosa o Alba-rosa, aquí tenim versions del nom per a tots els gustos) és un barri ric, ja que als seus orígens als anys 50 va acollir segones residències de persones benestants. Altres et diran que hi ha moltes famílies humils, obreres, tant de les que van venir d’altres regions d’Espanya fa dècades buscant una vida millor com de les nascudes aquí. Però en el que tothom coincidirà si fa un cop d’ull als carrers és en que estan obsolets, oblidats, antics, desfasats. L’asfalt vell i aixecat en molts punts, les voreres impracticables, l’espai aeri ple de cables...
Però després de dècades de queixes i peticions, sembla que arriba el canvi. L’Ajuntament de Viladecans ha destinat 4 milions d’euros per invertir en millores del barri en els propers anys. I per decidir a què s’havien de destinar, van voler comptar amb la visió dels veïns i veïnes. Al mes de gener, es va crear un grup de treball format per representants de les diferents associacions d’Alba-Rosa i dels negocis de la zona, per veïns triats aleatòriament i per tècnics del consistori municipal.
Tots els veïns i veïnes van poder donar la seva opinió sobre què creien necessari per a Alba-Rosa, i el resultat va ser aclaparador a favor d’eliminar els pals de les voreres i millorar l’accessibilitat. Seguint el desig del barri, durant sis mesos hem treballat desinteressadament per trobar la millor manera d’invertir el pressupost disponible. Hem tingut reunions periòdiques amb molta feina, molts debats (alguns més amables i fàcils, altres amb molt de sentiment per les decepcions acumulades o les pedres del camí) i molta il·lusió.
Hem caminat pel barri per constatar que els carrers estan tan malament com ja sabíem. L’Ajuntament s’ha reunit amb Endesa i Telefónica, responsables de bona part dels pals i cables que no ens deixen caminar tranquils. Arquitectes i tècnics ens han informat i assessorat. Hi ha hagut opinions diverses dins el grup de treball, tant per decidir quin tipus de reforma –integral o superficial– calia com per escollir quins serien els carrers a millorar. Per desgràcia, 4 milions no donen per arreglar-ho tot. Hem arribat a casa moltes nits amb el cap com un timbal desprès de debatre i donar-hi voltes, però amb ganes de tornar a la propera reunió sabent que per fi es netejaria la cara al barri. I al final el grup de treball ha arribat a una decisió.
Aquests 4 milions d’euros serviran per reformar integralment el carrer de la Ginesta, entre Prat de la Riba i Gardènies; el carrer dels Lilàs i el Passeig del Tamariu. I, depenent del cost concret de les obres, es podria millorar algun tram adjacent a aquests. Desapareixeran els pals i es soterraran els cables. No hi haurà sots o obstacles ni a les voreres ni a la calçada. Podria fer un llistat dels motius pels quals s’han escollit la millora integral i aquestes vies concretes però seguiria escrivint-los quan acabessin les obres. A tall d’exemple, s’han tingut en compte el transport privat, el transport públic, les rutes a peu més freqüentades, l’estat i la disposició del clavegueram, el sentit comú, l’experiència...
La decisió es va presentar el passat 11 de juliol als veïns i veïnes d’Alba-Rosa. Encara falten els estudis sobre el terreny, l’adjudicació, les obres... I sobretot falten molts més milions d’euros d’inversió per poder fer transitables tots els carrers, que són molts. El grup de treball no perd la il·lusió, i esperem que l’Ajuntament tampoc perdi les ganes de seguir per aquest camí que ha iniciat.
Espero que un dia puguem fer tots plegats l’activitat del paraigua pels carrers d’aquest barri tan especial al qual vaig arribar quan encara duia bolquers i quan ja hi havia veïns lluitant per millorar-lo. Llavors serà un joc divertit i segur, i hi guanyarem tots.
Laura Barrio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada