Enmig del clima electoral en què estem immersos, des d’aquesta pàgina inicial de la nostra revista voldríem recordar, un cop més, que el món no s’acaba en el nostre país. I dir, per exemple, que aquells camps de refugiats a Grècia que fa uns mesos centraven l’atenció de tothom, continuen allà, i les condicions dels que hi malviuen cada cop es deterioren més. I que el nostre Mediterrani continua veient passar les barques plenes d’immigrants que, viatjant en condicions inhumanes, miren de buscar-se una vida més digna. I que la situació no té cap perspectiva de millorar, com tristament demostra la nova tragèdia que ara acaba de sortir a la llum, la dels immigrants que s’han convertit en mercaderia venuda sense escrúpols a Líbia.
I mentrestant, els dirigents europeus no volen afrontar la seva responsabilitat, i les mesures que prenen busquen només frenar l’allau amb mitjans que cada cop es veu més que són simplement impresentables. Quan el que esperaríem dels nostres governants i polítics seria una àmplia tasca d’explicació i de conscienciació per fer que la ciutadania a qui més por li fa la gent que vol venir a Europa des de països on no es pot viure com cal, comencés a adonar-se que és possible implementar polítiques d’acolliment, i que fer això no només es bo des del punt de vista humanista i ètic, sinó que ha de ser bo per al bon funcionament dels nostres països. Però els nostres governants prefereixen no complicar-se la vida i limitar-se a fer cas dels sentiments més simplistes i més instintius que s’estan sembrant a tot arreu amb gran eficàcia, alhora que continuen sense posar cap fre al tèrbol negoci de les armes. És clar que, perquè fossin creïbles aquestes tasques de conscienciació, caldria que aquest mateixos governants estiguessin disposats també a treballar seriosament per unes millors condicions de vida dels més febles dels nostres països, i això comportaria mesures de redistribució de la riquesa que són absolutament tabú... Ens cal una Europa valenta i intel·ligent, una Europa capaç de pensar i afrontar la realitat, una Europa d’homes i dones que creuen en aquells valors emblemàtics de la llibertat, la igualtat i la fraternitat de manera seriosa, i els volen fer realitat per a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada