Del dringar groc de les fonts
n’han tancat la cantarella.
Vessarem llàgrimes grogues
serem deus de torrenteres.
La bilis, ben groga que és
aquesta no la prohibeixen!
De la ginesta florida
cloure les poncelles cerquen.
Conrearem argelagues,
sagetes de punxes fetes.
La bilis, ben groga que és
aquesta bé que l’estenen!
Volen por, dol i tristesa.
Volen silenci, caps cots.
Som coratge, goig i festa.
Som càntics, rebels com rocs.
La bilis, ben groga que és,
aquesta amb què ens colpegen!
Eclipsi al sol manaran,
desnuaran tots els llaços.
Vestirem teixits daurats,
d’or el cel, estels, domassos.
La bilis, ben groga que és,
aquesta amb què es cobreixen!
El nostre pa de blat ros,
roig i groc a la senyera.
El seu cent cinquanta-cinc
fel negra, trista bandera.
La bilis, ben groga que és,
aquesta que els alimenta!
Ai!, i aquesta no, que aquesta no la prohibeixen!
Vicky Herrero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada