dijous, 15 de febrer del 2018

Pla de Llevant, res a fer

Ja no hi ha res a fer. El passat 19 de gener ERC Viladecans va presentar al·legacions al projecte de reparcel·lació del Pla de Llevant, on es descriu la distribució de les propietats un cop aprovat el projecte d’urbanització. És l’últim tràmit urbanístic que cal aprovar abans que els propietaris dels terrenys puguin demanar un préstec al banc i començar a construir. Concretament sol·licitàvem que no s’aprovés definitivament el projecte de reparcel·lació i que es fes un estudi, en col·laboració amb el departament competent en matèria d’urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per tal de millorar el Pla actual minimitzant l’impacte mediambiental i visual a Llevant. 

No tenim esperances que el govern local (PSC+ICV) valori positivament les nostres millores. Ho hem intentat tot. Prèviament, el passat mes de setembre vàrem presentar al·legacions al projecte d’urbanització, el penúltim pas, quan encara era possible modificar-lo. Les vàrem dividir en dues parts: una on explicàvem com podíem millorar-lo, basant-nos en la proposta alternativa descrita pel Centre d’Estudis Urbanístics de Viladecans (CEUV) al Punt de Trobada i una altra, proposant millores al projecte d’urbanització. 

Cal recordar que el Pla de Llevant el gestiona l’empresa pública VIMED: la promotora immobiliària de l’Ajuntament amb més de 56 milions d’euros de deute acumulat, 24 dels quals corresponen a hipoteques sobre els terrenys que té l’Ajuntament en propietat al sector d’Oliveretes. Ho comento per si algú se sorprèn per les presses i la manca de voluntat de consens per part de l’Ajuntament, ja que aquest deute podria provocar tensions en els comptes municipals.

Des d’ERC Viladecans també ens vàrem reunir fa alguns mesos amb Agustí Serra, director general d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, acompanyats pel diputat de Junts pel Sí Marc Sanglas. Vàrem explicar el projecte alternatiu amb arguments tècnics, mapes, llistat de pros i contres, comparant els planejaments... Moltes de les propostes van encaixar. Perquè és evident que una ciutat, per l’afany constructiu dels seus dirigents, no es mereix que encaixonin el cementiri municipal o l’ermita medieval de la Mare de Déu de Sales amb un vial de doble sentit i dos carrils per banda. Com tampoc es mereix que trinxin tota una zona verda amb oliveres centenàries amb un nou barri de 62 blocs (de 3 a 10 plantes), molt divergents amb les construccions del seu voltant i projectats de tal manera que no respecten la topografia del terreny. Això requerirà un gran moviment de terres. 

Viladecans es mereix una alternativa com la que va plantejar el CEUV on es redueix un 30% la construcció de vials, es mereix que li redueixin l’alçada i el número d’habitatges, es mereix menys carrers sense valor afegit i que només trinxen el territori, es mereix que li garanteixin una zona verda més àmplia i lliure de construccions. I sobretot, la nostra ciutat, es mereix que li preguntin què vol en aquella zona, mereix ser consultada. Això és possible amb el projecte alternatiu o combinant el millor de tots dos. Estem parlant de la generació d’un nou barri sencer des del no res. 

El director general d’Urbanisme ens va emplaçar a una reunió a quatre bandes: Generalitat, Ajuntament, CEUV i ERC Viladecans per tal d’intentar millorar el projecte actual amb el projecte alternatiu, focalitzant el debat en l’excedent de vials, replantejant el traçat de la via de cornisa amb un soterrament del tram que passarà per davant del cementiri i la conservació d’una zona verda més àmplia. Però llavors es va imposar l’article 155 d’en M.Rajoy i ens vàrem quedar sense marge de maniobra. I l’Ajuntament va aprovar el projecte d’urbanització i ha presentat el projecte de reparcel·lació en un temps rècord. Sense processos participatius ni explicar la proposta amb cara i ulls a la ciutadania. Sense soroll i per la porta del darrere com ja ho va intentar amb la reforma del Polígon Centre. 

Des d’ERC Viladecans hem batallat, treballat, presentat alternatives viables i argumentat el nostre posicionament en contra del Pla de Llevant des del primer projecte que es remunta a 1997. Sempre acompanyant el moviment social, a persones individuals o entitats. Ha estat impossible modificar una coma de l’última versió, principalment perquè el PSC va fer l’aprovació inicial del Pla –la que marca les regles de joc– a l’últim Ple abans de les eleccions municipals de 2015, quan no teníem representació a l’Ajuntament. Però avui som més forts que ahir per repensar el Viladecans del futur i seguir construint una alternativa real de govern. 

Myriam Moysset