Propostes per a Viladecans

Com dèiem a l’editorial del número de gener, des de Viladecans Punt de Trobada us convidem a elaborar propostes per a Viladecans. Propostes per millorar la vida de la gent de la nostra ciutat, des de qualsevol punt de vista. 

Us convidem a cada un dels lectors i lectores d’aquesta revista a aturar-vos un moment, agafar alguna eina d’escriure, pensar quines coses us sembla més important de fer o millorar o canviar a Viladecans, i enviar-nos-les. 

També convidem a fer això mateix a les entitats de tot tipus que funcionen a la ciutat, que són moltes i actives: atureu-vos un moment, penseu en el conjunt de Viladecans –també podeu pensar en els interessos i objectius de la vostra entitat, però no només en això–, i envieu-nos quines coses us semblen més importants de tirar endavant. 

I igualment convidem, tant a persones particulars com a entitats, a estendre aquesta petició a tothom qui vulgueu.

Podeu enviar una proposta, o dues, o les que sigui, fins a un màxim de 10. Envieu-les, sisplau, a aquesta adreça electrònica: puntviladecans@telefonica.net. 

I podeu firmar-les o no, com vulgueu.

Aquí en publiquem un parell d’entre les primeres que han arribat, i així ho anirem fent en números successius. I, al final, en farem una presentació general.

Un bus llançadora entre Viladecans i l’estació del Prat

Ho he pensat sovint, quan la Renfe m’ha deixat tirada (línia de Vilanova) i he hagut de quedar-me al Prat (línia Aeroport). Arribar a Viladecans ha volgut dir travessar la Gran Via (uff) i esperar els busos. Viladecans i el Prat estan a la vora. L’accés fàcil i ràpid al Prat eixamplaria considerablement l’oferta de trens, i hi afegiria el metro.

Deu ser car. Però encara és més car un transport públic ineficient.

Una proposta per a l’ús de l’ermita de Sales

Impulsar un grup de silenci i meditació, que és una activitat en què conflueixen multitud d’espiritualitats de tota mena. Perquè el silenci és només això: silenci. I per dins un pot ser d’orientació cristiana (en la tradició, ecumènica, dels pares del desert; o en la tradició ortodoxa de les icones), o pot ser d’orientació musulmana, o oriental, jueva o fins i tot completament laica, com és el mindfulness.

L’espai de l’ermita és de fàcil accés, petit, acollidor. La meditació només necessita un espai buit, algunes estores i banquets o coixins de meditar. És barat, no ocupa espai i no és incompatible amb cap exposició o celebració litúrgica (bé, sí que és incompatible, per exemple, amb una disco!, però és d’esperar que al costat del cementiri i del tanatori no en muntin cap…).

I el silenci crea uns vincles comunicatius insospitats entre les persones, porta a escoltar i no fa mal a ningú.

Per què no? Sobre els beneficis del silenci, us podeu llegir el llibret: Biografia del Silenci, de Pablo d’Ors, altament recomanable.