Us presento els personatges de la foto de dalt. Al mig, asseguda, la meva besàvia Mercè Riera Pañella, a qui nosaltres anomenàvem la iaia i que llavors, l’any 1957, quan es va fer la foto, tenia 80 o 81 anys. Assegut a la falda, el meu germà Andreu. A la dreta, la meva germana Maria Mercè. I a l’esquerra, un servidor. Més a l’esquerra, la gàbia dels conills. Al darrera, la paret de la cort dels porcs i l’escala per pujar a la pallissa. Al fons, a la dreta, la finestreta de la comuna, protegida amb una tela metàl·lica tota rovellada. I també a la dreta, just darrere la Maria Mercè, la tapa d’una caixa, que servia per impedir que caiguéssim al pou mort que hi havia a sota.
La foto és feta a l’eixida de cal Roquet -o ca la Merceneta-, una casa del carrer de la Muntanya que, com totes les cases pageses que allà es van construir a finals del segle XIX, tenia sortida també per darrere, pel barri que donava al carrer del Pare Artigas. En el lloc on es va fer aquesta foto ara hi ha el menjador de la casa on visc.
I ara us presento la foto de baix, de la qual us assenyalaré només un personatge: el noi que hi ha dret al mig. És el meu cosí Josep Lligadas Roset, el Josep de cal Sardà, que va morir sobtadament ara farà cinc anys. Està recitant el vers corresponent de la Festa de l’Arbre de l’any 1954, davant de la porta d’entrada a l’Ajuntament, que llavors oferia encara la imatge de porta típica de casa pagesa, en contrast amb la porta solemne que hi havia més a l’esquerra i que donava, i dona, a l’escala monumental. A la dreta, per cert, hi ha una bústia de correus, que un servidor té molt associada a la festa dels Reis: quan era molt complicat donar la carta als Reis en directe, o per excés de cua o perquè els meus pares ens havien dut, a la Maria Mercè i a mi, a veure la cavalcada a Barcelona, tiràvem aquí la carta, perquè, segons explicaven els meus pares, els Reis passaven també a recollir les cartes que es tiraven a les bústies.
I, a què ve tot això que us explico? Doncs que són els records que m’ha suscitat la magnífica exposició que hi ha a Ca n’Amat, de fotografies de Ferran Antiga i Eugeni Martí, fetes a la dècada dels anys cinquanta del segle passat. Tot un panorama de la vida viladecanenca d’aquella època, en un poble encara primordialment pagès però en el qual ja començava a despuntar el procés d’industrialització. Hi trobareu una mica de tot, i potser us hi reconeixereu o, si no, podreu reconèixer o descobrir com era llavors aquest poble. Especialment rellevant és, certament, la col·lecció de fotos de parelles i grups en l’envelat de la Festa Major.
En resum, que no us la podeu perdre. L’exposició és oberta fins al diumenge 4 de març, i els horaris són: de dimarts a divendres, tardes de 16,30 a 19,30; dissabtes, matins de 10,30 a 13,30 i tardes de 16,30 a 19.30; diumenges, matins de 10,30 a 13,30; dilluns, tancat. Doncs apa, que la disfruteu.
Josep Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada