Cada dos per tres des d’ERC veiem treure pit a l’Ajuntament –en tenim un curiós exemple al número de setembre del butlletí municipal– pel fet de gaudir de la distinció Platges Verges que atorga l’entitat Ecologistes en Acció a les platges del Remolar i Cal Francès. Més enllà dels esforços per mantenir les dunes i la preservació de l’entorn, no sabem si estem davant d’un exercici de cinisme o de desmemòria.
Perquè genera perplexitat recordar el passeig marítim que l’alcalde Ruiz pretenia asfaltar el 2012 a imatge i semblança dels passeigs de Gavà i Castelldefels. Perquè recordem la complicitat del PSC amb Eurovegas, la pitjor amenaça que hem viscut en anys sobre el nostre entorn natural i la façana litoral. Perquè sabem que l’Ajuntament és coautor d’un Pla Director Urbanístic del Delta que recepta hotels i oficines per fer créixer una ciutat aeroportuària en detriment del parc agrari, que menysprea pel seu “escàs atractiu econòmic”. Perquè no oblidem l’amenaça que va representar en el seu dia el projecte de construcció d’un camp de golf a les portes del Remolar o el Barça Parc, aquella mena de parc temàtic que finalment i, per sort, es va acabar esfumant. I tot plegat amb el somriure fred i estèril dels socis de govern, “ecologistes de debò” es feien dir.
Si Viladecans té la sort de comptar amb platges verges és gràcies en gran part a la proximitat amb l’Aeroport del Prat. Si, d’una banda, aquesta infraestructura representa una petjada enorme sobre l’entorn, de l’altra, és una garantia que impedeix la proliferació d’edificis, immobles, residències i altres activitats econòmiques a les immediacions més properes, com les platges de Cal Francès i el Remolar. Uns terrenys per cert propietat d’AENA. Ja sigui pel trànsit constant d’avions, per motius d’alçada, per evitar riscos o per les molèsties que generen els sorolls aquests espais són incompatibles amb intents d’urbanització.
Ben segur que històricament aquesta virginitat també s’explica per la poca distància que ens separa de la desembocadura del riu Llobregat, amb unes aigües poc aptes per al bany fins que no va entrar en funcionament la depurada del Baix Llobregat a principis dels anys 2000. També van jugar el seu paper els antics càmpings a primera línia de mar amb l’arribada del turisme de masses. De manera que sí, Viladecans mereix el reconeixement de Platges Verges però els veïns no ens mereixem que el govern local ens prengui el pèl i es pengi medalles de forma immerescuda. Si fos per ell veuríem una extensió de la urbanització de Gavà Mar o, pitjor encara, una ampliació del polígon de la Zona Franca on ara veiem dunes, pinedes i aiguamolls.
Bàrbara Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada