dissabte, 15 de setembre del 2018

Ciclocarrers: cap a una igualtat i sostenibilitat en la mobilitat urbana

La manera de moure’ns per les ciutats està canviant. Només cal donar una ullada a ciutats del nostre entorn comarcal, provincial, nacional, estatal, continental per adonar-se que el cotxe ja no és l’única alternativa als desplaçaments urbans i interurbans metropolitans. No es tracta d’una croada contra els cotxes, sinó que aquests ja no són l´única manera ni la prioritària per molts ciutadans en circular pels carrers de les ciutats. La bicicleta (elèctrica o convencional) i tota la mena d’andròmines de mobilitat unipersonal (anomenem-les a partir d’ara AMU, com podrien ser els patinets, monocicles, bicicles...) s’estan obrint pas en un espai públic del qual fins ara en tenia el monopoli el cotxe. Aquest ha dominat l’espai públic fins fa pocs anys, ocupant un espai privat en l’espai públic quan estacionen als carrers, fent soroll, alliberant gasos d’efecte hivernacle i contaminants que està demostrat que són perjudicials per a la salut (són causa directa d’un increment de la mortalitat, i influeixen en la capacitat d’aprenentatge dels infants). En canvi la bicicleta i les AMU a més a més de ser sostenibles energèticament, fomenten l’exercici físic, i connecten punts de la ciutat amb un menor temps que el vehicle, ocupen molt menys espai públic, i fomenten una ciutat pacífica, tranquil·la des d’un punt de vista de la mobilitat. 

Cal dotar, però, d’un espai físic perquè cotxes, bicicletes i les AMU puguin conviure. Viladecans no és Barcelona (per sort). La majoria dels nostres carrers, tots els de la xarxa secundària, són d’un sol carril de circulació, amb un costat amb aparcament (ocupació privada de l’espai públic), a diferència de ciutats com Barcelona, on molts carrers tenen diversos carrils de circulació. No podem seguir el model de la capital, i d’altres grans ciutats, suprimint un carril de circulació d’un carrer per a destinar-lo a carril bici, i crear així una xarxa de carrils bicis. A Viladecans hem optat pel següent:

A la xarxa primària, els cotxes circulen amb prioritat pel carrer, i les bicis i les AMU ho han de fer pels carrils bicis construïts en vorera, o segregats en calçada. En aquest sentit, estan previstos més carrils bici que s’aniran fent en els propers anys, segregats de calçada i en vorera quan no hi hagi més alternativa.

A la xarxa secundària, que és la gran majoria dels carrers de la nostra ciutat, el cotxe, la bici i les AMU han de conviure en igualtat de prioritat. Aquests carrers, que els definim com a ciclocarrers, queden definits com a zones 30 en el Pla de Mobilitat Urbana aprovat pel ple municipal el 2016, on la màxima velocitat permesa és de 30 km/h. Al ciclocarrer, i amb la premissa d’igualtat de prioritat, la bici i les AMU han de circular pel centre d’aquest, i el cotxe, que no té prioritat per sobre les bicis i les AMU, ha de respectar aquesta manera de mobilitat. 

Quan un vehicle passi de la xarxa primària, on té prioritat, i entri a una zona de ciclocarrers, quedarà clarament senyalitzada amb senyals verticals i horitzontals. A més a més, els ciclocarrers tindran dues línies vermelles discontínues al centre de la calçada en tots els ciclocarrers, d’un metre d’amplada, que servirà de guia per a les bicis i les AMU per on han de circular, i als cotxes per saber en tot moment que es troben en un ciclocarrer que comparteix en igualtat la prioritat de circulació. 

Els ciclocarrers comporten de forma intrínseca alliberar les voreres de la circulació de bicis i les AMU, i per tant protegir al més dèbil i indefens en la mobilitat urbana: el vianant. 

Les primeres proves del ciclocarrer, que s’emmarca dins del projecte Cap i Peus per fomentar la mobilitat sostenible i cívica, les podrem veure durant la setmana de la mobilitat sostenible als barris de Sales i Torre Roja, per progressivament anar implantant-los a la resta de carrers de Viladecans. 

Jordi Mazon