Estat de conservació a Catalunya: Preocupació menor. Tallarol de mitjana mida, de cua relativament llarga i amb directrius externes blanques. El mascle presenta el dors de color bru, amb el cap gris en plomatge de cria i bruna durant la resta de l'any, les ales bru-vermelloses, la gola blanca, i les parts inferiors blanquinoses i amb tons rosats. La femella mostra tonalitats més apagades, amb el cap i el dors més bruns, la gola blanquinosa i més apagada. S'alimenta de tot tipus d'invertebrats (principalment escarabats, formigues, xinxes, etc.), encara que les baies poden constituir una part important de la seva dieta a finals d'estiu i a la tardor.
No es considera una espècie amenaçada. Entre els factors de risc hi ha l'alteració dels hàbitats de cria com a conseqüència d'incendis, desbrossaments de matoll, etc.
Eio Ramon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada