Una de les activitats que més persones mobilitzen a Viladecans, amb una participació compromesa de les entitats, i on tant grans com joves s’hi impliquen, és el Carnestoltes.
A banda de Festes Majors i festivals Al Carrer, la rua de carnestoltes amb el concurs de carrosses i comparses, diria que és un dels actes que aplega més participants en els carrers de la nostra ciutat any rere any.
Les entitats treballen durant mesos preparant disfresses, organitzant coreografies, presentant el projecte... en definitiva, organitzant una rua que cada any és més gran i participativa. Aquestes entitats són la causa que els carrers s’omplin de música, alegria i disbauxa, i de que tota la ciutadania de Viladecans pugui gaudir d’un espectacle de gran nivell, que no té res a envejar al d’altres poblacions.
Aquest any, però, no estava previst celebrar la rua. Perquè no podem oblidar que seguim immersos en una pandèmia mundial, que sembla que per fi apunta al seu final, però que just abans de Carnestoltes, quan les entitats i famílies es reuneixen entorn de la purpurina, el foam i les pistoles de silicona per confeccionar les seves disfresses, estàvem en plena sisena onada. De manera que era molt arriscat organitzar un Carnestoltes com abans de la pandèmia, perquè hi havia un risc real de dedicar molts esforços que després no veiessin la llum.
Però cal recordar que a Viladecans, en altres celebracions, com ara la Festa Major o el festival Al Carrer, s’havien planificat activitats diverses per garantir que aquestes celebracions poguessin tenir lloc en la mesura que fos possible segons quin fos l’escenari COVID. Això no ha estat així amb el Carnestoltes.
Les entitats hem hagut de posar els nostres esforços i diners, com sempre, però aquest cop sense cap suport ni subvenció. Han sigut les entitats, doncs, les que han fet possible un mínim de diversió als participants i espectadors de la rua.
Hem hagut de gestionar en tres setmanes el que normalment requereix mesos. Alguns han pogut gestionar disfresses conjuntes, i altres no, però totes hem hagut d’invertir en el suport musical imprescindible per poder gaudir de la festa. Perquè sense música no es pot ballar, igual que no es pot fer una xocolatada sense xocolata. Sortir al carrer disfressat sense música, es pot dir de moltes maneres, però no és una rua.
Així que mentre vèiem que poblacions veïnes referents en la celebració del Carnestoltes, com Sitges, aquest any incrementaven les ajudes destinades als participants, l’Ajuntament de Viladecans no ha finançat ni un sol euro a les entitats.
I entenem que no es faci concurs, entenem que es decideixi tard i que es doni l’oportunitat a la ciutadania de gaudir d’un Carnestoltes diferent, però el que no entenem és com això ho hem hagut de pagar sencer nosaltres. Les entitats. No és just.
Es podria haver donat suport tècnic ajudant en el lloguer d’equips, en contractació de grups de música en directe, facilitant ajuda per trobar remolcs o cotxes per transportar els equips de música... moltes opcions que vam estar proposant en les dues reunions on els tècnics de cultura van intentar ajudar en tot el que estava a les seves mans, però no en la partida econòmica que depèn d’una voluntat política dels que manen en aquest Ajuntament. I que no em vinguin amb romanços, perquè davant la incapacitat i la decisió incomprensible de no reservar una partida econòmica per al Carnestoltes d’enguany per si de cas, hi havien altres opcions. Porto uns quants plens on veig com es mouen partides de diners d’un lloc a un altre quan a l’equip de govern li interessa. Però ha mancat la voluntat política de trobar solucions, una voluntat que sí que hem posat els que formem part del teixit associatiu d’aquesta ciutat.
I malgrat que la rua va ser un èxit participatiu, on enguany van poder desfilar tant entitats com grups diversos, vam ser incapaços d’entendre per què ens van fer córrer tant. Es va avançar la sortida i en poc més d’una hora ja estàvem al Torrent Ballester, fet que va comportar que molts viladecanencs i viladecanenques es perdessin les comparses passant pels carrers de la seva ciutat. Perquè ja havíem passat de llarg.
A més, un cop arribats al nostre destí, ens vam quedar amb ganes de gresca, ja que no hi havia cap fi de festa planificat. Sort en vam tenir de les batucades que dúiem algunes entitats, gràcies a les quals vam poder allargar la festa una mica més, però en dues hores (sent generosos) la feina va estar feta.
Ens quedem, doncs, amb un regust estrany, perquè les entitats estem molt orgulloses d’haver salvat la festa de la disbauxa, però hagués sigut molt més fàcil, divertit i gratificant, si haguéssim tingut el suport que pertocava.
Natàlia Morant i Garrido
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada