Ara que la pandèmia sembla que va realment de baixada, caldrà recordar especialment els que ens han deixat, els que han mort a causa del virus i no han pogut tenir el comiat que els seus familiars i amics haurien volgut, i també els que durant aquestes setmanes de confinament han mort per altres causes i tampoc no han pogut rebre l’adéu que els corresponia.
Des de la nostra revista, avui voldríem dir que sentim com a nostres totes les morts d’aquests dies, i tots els dolors i tristeses dels qui han perdut algú estimat. Sabem que escriure unes paraules com aquestes no arregla gran cosa, però en tot cas, estem segurs que, a tots, als que han patit les morts i als que no les han hagut d’experimentar de prop, ens fa bé unir-nos en el condol i en el desig de fer que la vida continuï per a tots els que restem aquí.
Aquesta pandèmia ens ha fet adonar a tots que som més vulnerables del que sovint pensem. No ens farà cap mal, sinó tot al contrari, no oblidar-ho. Potser això ens portarà a estar més atents els uns als altres i buscar amb més ganes el bé col·lectiu. I potser, també, farà que a l’hora de pensar les prioritats polítiques tindrem més en compte la necessitat de prestar la màxima atenció a tot allò que ens permeti tenir recursos per ajudar-nos en la vulnerabilitat, de manera que no hi hagi cap persona que no tingui, en situacions com aquestes, allò que ha de menester.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada