Parlem de verbs

Els últims mesos ha sovintejat l’ús del futur, resistirem, ens retrobarem, farem, celebrarem, anirem... segur que mai havíem utilitzat aquest temps verbal, denotant esperança en un nou temps potser no verbal ple d’il·lusions. Però avui em venia de gust oblidar-me del passat i parlar-vos del present d’aquest dies de confinament on les passejades ens han vingut tan bé.

He gaudit com mai de la natura de la nostra vila, com suposo que ha fet la majoria he buscat espais amples per caminar descobrint parcs, boscos i jardins que en passar-hi amb cotxe no conec prou bé. Aquest “senderisme”, una mica obligada per la situació, m’ha portat als nostres espais naturals.

Ja sabia que tenim més de 19.000 arbres, ara n`he gaudit. Les rutes d`aquest present eren diferents segons les contrades on decidia caminar. Quan ho faig al parc de la Marina amb els espais elevats per salvar la riera de Sant Climent, auditoris, llacs, espais verds, em sentia dins d’un autèntic pulmó verd. Si la ruta em porta a Can Guardiola gaudeixo de les palmeres canàries, pi blanc, garrofers, oliveres... O al Torrent Ballester que combina zones pavimentades amb plantes inspirades amb les arrels pageses de la vila, alenteixo el pas per respirar la flaire dels tarongers, til·lers, pruneres de jardí... Algun dia m’arribo fins a Cal Ginestar, petit tros de muntanya al bell mig dels blocs de pisos on els roures i les alzines entre arbustos ajuden d’una manera fàcil i harmònica a contrarestar els efectes del CO2 a la natura.

Avui m’he aturat just davant d’una gran mata de ginesta florida, preciosa o a mi m’ho sembla, un esclat primaveral difícil de superar, és el temps de la ginesta, això vol dir calidesa com ella mateixa, més llum, dies llargs, radiants, un regal en present que tenim a tocar.

Penso, sense deixar de caminar, que tot això és fruit en gran manera de moltes replantacions i cura del medi que s’han fet per restablir l`equilibri de la natura i mantenir la nostra salut, en gaudeixo i segueixo fent camí.

Montse Pastor