Al Congrés dels Diputats ja es parla en català, en basc i en gallec, a més d’en castellà. Una molt bona notícia. Ara, el parlament espanyol s’assembla molt més a Espanya que el de les legislatures anteriors, i per tant, és més representatiu i en definitiva més democràtic.
Això, com és obvi,
s’hauria pogut fer des del principi de la democràcia, i hauríem pogut fruir
tots de la riquesa que representa la diversitat lingüística de l’estat, i els
qui parlem llengües diferents de la castellana hauríem experimentat que érem
considerats ciutadans al mateix nivell que els que tenen el castellà com a
llengua pròpia.
I també és una llàstima
que aquesta acceptació arribi a cuitacorrents per les exigències dels partits
independentistes per a la investidura de Pedro Sánchez. Hauria estat més
agradable que s’hagués arribat aquí per convicció dels grans partits estatals. Però
en tot cas, el pas s’ha donat i cal agrair a ERC i Junts haver-ho aconseguit i
als socialistes haver-ho acceptat.
En definitiva,
aquest pas que es va iniciar el 19 de setembre i es va refrendar legalment el
21, és sens dubte un goig per a Catalunya i un bon instrument per a la
visibilització de la llengua catalana, i també és un progrés cultural i polític
per a Espanya. I és que les llengües, com deia la diputada de Sumar Tesh Sidi
–nascuda als campaments saharians de Tinduf, criada en una família valenciana i
establerta a Madrid, i que parla tant valencià com castellà--, són bellesa, i el plurilingüisme és bellesa. Bellesa perquè ens fa gaudir de la riquesa
àmplia de l’expressió humana, de les diverses maneres de captar el que tenim al
voltant i de transmetre als altres el que veiem i pensem. I perquè, a més, ens connecta
amb els nostres orígens més profunds, aquells que hem mamat del pit de les
nostres mares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada