La sentencia del Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona que ordena revertir l’eix verd del carrer Consell de Cent, al considerar que l’obra ja executada contradiu el Pla General Metropolità (PGM), deixa alguns missatges alliçonadors tant als lobbys empresarials que van interposar la demanda contra la reurbanització, com a polítics i ciutadans enardits i mobilitzats per estímuls apriorístics, incapaços de debatre serenament i acordar el futur de la ciutat.
Primer missatge, volgut o
no, de la jutgessa als promotors de la demanda: si no us agrada la reforma de
l’eix verd ho desfem i aquí no ha passat res. La contundència del dictat
judicial que ordena revertir la obra del carrer de Consell de Cent ha sorprès a
les pròpies patronals demandants, el president de les quals va comparèixer amb
els pantalons mullats: home, tampoc calia prendre’s-ho així. Com quedem doncs?
Als lobbys empresarials se’ls ha vist les intencions que no són altres que
intentar dissuadir l’alcalde Collboni d’una possible aliança amb Barcelona en
Comú que donaria continuïtat a les reformes iniciades sota l’alcaldia d’Ada
Colau. L’ensenyament moral d’aquesta història és que les diferencies de caire
polític no es dirimeixen als jutjats sinó al Ple municipal.
El segon missatge i el fons
de la qüestió: Les solucions que demanda avui la societat en la transició
digital i sostenible no troben encaix en el PGM de 1976, tan obsolet que
s’interpreta i es modifica puntualment a conveniència quan interessa, però que alhora
té una solidesa com a corpus normatiu regulador que passats 47 anys de la seva
aprovació encara ningú s’ha atrevit a
revisar. Les raons d’aquest desencaix les vaig explicar en un recent article en
el meu blog Superilla Barcelona.
El pla Superilla Barcelona bé podria representar, sense ser-ho formalment, una
requalificació conceptual dels usos del sòl urbà, responent a les noves
dinàmiques socials i econòmiques de la ciutat com per exemple la necessària i
obligada reducció del transit a l’eixample. Una nova realitat que desdibuixa o
difumina les línies gruixudes que ordenaven i creaven seguretat en el paradigma
anterior, condensades en el Pla General. Quan es qüestionen els límits i
l’ordre establert sempre hi ha una actitud reaccionària d’una part de la
societat que té por de perdre privilegis, de perdre la raó, i que desconcertada
no sap reubicar-se. Aquesta és l’actitud de la Patronal.
Si bé el PGM va definir
l’any 76 els usos del sòl amb unes claus urbanístiques que diferenciaven els
sistemes d’espais lliures, de vials, de sòl industrial, residencial,
equipaments, etc. estarem d’acord que el nou paradigma social qüestiona la
unicitat d’ús del sòl urbà. Per posar alguns exemples: Amb la digitalització ha
arribat el teletreball que qüestiona la divisió zonal entre residencial i
activitat econòmica, i difumina també la divisòria entre les oficines
(terciari) i la fàbrica o taller (industrial). Paradigma d’això és la
Modificació del PGM per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou,
també anomenada Pla 22@. Per altra banda, nous models de negoci estan
replantejant l’ús de les plantes baixes cada cop menys comercials. L’e-mail i el
whatsapp han deixat quasi obsoletes les bústies de les cases, i al seu lloc es
troben a faltar unes taquilles per a la paqueteria d’Amazon. Airbnb confon
hostal i habitatge, usos excloents en canvi en el PGM. El que abans era una
zona verda, avui pot ser un hort urbà. Les activitats esportives relegades als
equipaments, ara surten al carrer cada vegada que hi ha una cursa o marató que
canvia puntualment i transitòriament el sentit del seu ús. Les cobertes dels
edificis ara poden ser generadors d’energia i les comunitats veïnals poden
facturar-la a la xarxa. Per això ha fet falta canviar normatives i regulacions.
La distribució de l’espai d’un carrer de l’eixample ha canviat al limitar la càrrega de transit i augmentar l’espai per a
bicicletes, terrasses, bars, vegetació i mobiliari urbà, de manera que
desapareix la tradicional divisòria entre calçada, vorera, plaça... Quedi clar
doncs que la ciutat d’avui dista força de la de l’any 1976, i les
circumstàncies que envolten conviden a adoptar nous camins per retrobar
equilibris. La sentència de la jutgessa del tribunal contenciós de Barcelona és
una invitació tant al govern municipal com als que practiquen l’art reaccionari
perquè meditin quina cabuda tenen en el PGM totes aquestes subtileses, i quines
línies gruixudes esborrem i quines no!
El PGM
va ser una eina decisiva en el seu moment per a la construcció de la ciutat
democràtica enmig de fortes tensions i pressions de propietaris i especuladors
hereus del franquisme en el darrer terç del segle passat. Va representar un
veritable contracte social, atesa la seva natura política profunda, o una
constitució urbana fàctica, si es vol –tots dos conceptes serien aplicables–-
explica el director del Muhba, Joan Roca, a la presentació del llibre biogràfic
d’Antoni Solans, actor principalíssim del PGM, Barcelona 1969-1979. Els anys
decisius del planejament de la metròpoli. La jutgessa sembla estar dient amb la
seva sentència que Barcelona necessita ara una eina urbanística que estigui a
l’altura per construir la ciutat sostenible del segle XXI.
No sé
realment quin és el sentir de la magistrada que ha dictat aquesta sentència
però no la crec tan ingènua com per no saber que la seva sentència no tindrà
cap recorregut perquè la revocarà amb tota probabilitat el tribunal d’instància
superior a requeriment del recurs que ja ha dit el govern municipal que
presentarà. Però la seva forma de procedir davant d’uns lobbys empresarials
vuitcentistes, entre els quals es troba la patronal Foment del Treball,
interpel·la als que s’oposen a una ciutat més verda, replicada a moltes altres
ciutats del món amb altres noms i altres característiques. Interpel·la el
progrés i el destí de les ciutats que seran sostenibles o insofribles. La
recomanació als demandants és que procurin entendre els signes dels temps i les
claus del nou paradigma i abandonin la trampa de la nostàlgia d’un passat que
ja no existeix.
Salvador Clarós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada