El català torna a estar d’actualitat, per diversos motius:
·
Ha esdevingut objecte de negociació
política per al seu ús en el Congrés dels Diputats i per a la seva oficialitat
en la Unió Europea, que esperem que tingui èxit.
·
I també continua sent actual, a
Catalunya, l’alarma per la salut del català, tant per l’assetjament continuat
d’algunes forces polítiques a la immersió lingüística en l’ensenyament
obligatori, com perquè una part de la població de Catalunya, encara que hagi
après la llengua catalana a l’escola, és lluny d’incorporar-la com a instrument
de comunicació, i per tan de fer-se-la seva.
A banda de tots els
grans arguments a favor del català, defensats per savis i sàvies que ho són
molt més que els membres d’aquesta redacció, volem posar sobre la taula algunes
qüestions:
·
La situació de la llengua catalana és de
total vulnerabilitat i fragilitat respecte a la llengua castellana, la qual
cosa fa que des de les institucions i administracions s’incorporin mecanismes
de protecció i foment amb l’objectiu de millorar i ampliar la riquesa cultural
dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. No es tracta de substituir sinó de sumar i de créixer plegats. Hem
d’evitar l’assimilació en pro del bagatge cultural que aporta cada llengua. Són
el prestigi de la llengua, els mitjans que s’hi esmercen, i la capacitat de
cohesió social el que obre les portes a la seducció lingüística.
·
La globalització, junt amb la
digitalització i els moviments migratoris juguen en sentit contrari, a banda
dels interessos polítics a Catalunya i a Espanya. L’anglès és avui la llengua
més internacional i el castellà obre les portes a tota l’Amèrica Llatina.
L’expansió a través de les xarxes busca passadissos amplis a on el català també
hi ha de tenir cabuda.
Amb tot, com deia algú no fa gaire, la diversitat
lingüística és bellesa que ens enriqueix a tots. No podem renunciar-hi i hem de
ser proactius en el seu ús i en la seva projecció social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada