De la pel·lícula al tauler: “The Possession”

                                       

L’any 1981 va ser testimoni d’una pel·lícula de sèrie B dirigida per Sam Riami anomenada Evil Dead (Posesión Infernal en castellà). Un grup de cinc estudiants universitaris se’n van a una cabana abandonada enmig dels boscos de Tennessee per passar el cap de setmana. Resulta que aquest va ser el lloc on vivia temps enrere un arqueòleg, que va tenir la genial idea de gravar alguns fragments del Necronomicón (el llibre dels morts) en una gravadora. La cinta és reproduïda per un dels joves, despertant així als esperits malèfics que habiten el bosc. Aquests dimonis posseeixen als vius, convertint-los en una mena de no-morts que persegueixen tot ésser vivent per eliminar-lo. Aquesta pel·lícula pertany a una trilogia, que té com a segona part Evil Dead II (Terroríficamente muertos) i Army of Darkness (El ejército de las tinieblas) com a tercera. L’any 2013 va sortir un remake de la primera part, Evil Dead, de la qual va sorgir la idea del joc de taula que avui us porto.

A The Possession vas alternant entre el paper d’una persona viva normal i un posseït. Quan ets una persona el teu objectiu és trobar pàgines del Necronomicón arreu de la cabana per cremar-les en un dels quatre altars que hi ha. Quan ets un posseït has de perseguir als vius per obtenir trofeus al fer-los ferides. Com s’acaba la partida? Si una persona crema com a mínim una de les pàgines del llibre maleït, guanya immediatament i la partida finalitza. Una altra forma de que aquesta acabi és que tothom sigui posseït al mateix temps. En aquest cas el guanyador és qui hagi aconseguit més trofeus al atacar als vius. Que siguis persona o posseït ronda rere ronda depèn de l’atzar del joc totalment, com veureu més endavant.

El tauler en aquest títol es compon de 13 lloses, representant així la cabana. Aquesta té: un segon pis de 5 lloses; un primer pis de 5 lloses; unes escales per anar del primer pis al segon i viceversa; un soterrani; unes golfes. Tothom comença a les escales i un dels jugadors com a posseït, determinat a l’atzar mitjançant el llançament dels daus d’acció. Aquest jugador ha d’agafar la carta de Necronomicón sense numerar. Representa que aquest ha sigut l’imbècil que ha llegit els passatges del llibre i ha provocat el desastre, sent el primer posseït de la partida. A partir de la segona ronda del joc, cada jugador ha de llançar el dau de possessió per determinar qui torna a la normalitat o qui és posseït (o segueix sent-lo). Mentre menys punts de vida tinguis com a persona, més fàcil és ser posseït.

Durant la primera ronda, l’orde de joc és el següent: comença el jugador situat a l’esquerra del posseït i es procedeix en sentit horari, sent l’últim jugador en actuar el posseït. A partir de la segona ronda, l’orde de joc es determina per la posició dels jugadors en les lloses que composen la cabana, les quals estan numerades: primer actuarà aquell que estigui en la llosa 1, després qui estigui en la 2, a continuació qui hi hagi en la 3... i així successivament, independentment de si són persones o posseïts.

Abans de passar a fer accions per part de tothom, les persones han de seleccionar una fitxa d’acció de les que tinguin disponibles. Aquestes determinen quantes accions podran fer quan els toqui jugar. Mentre més alt sigui el número de la fitxa d’acció seleccionada pitjor, ja que pot provocar que s’hagi de robar una carta d’esdeveniment. Aquestes normalment són coses dolentes que afecten directament a la persona que hagi utilitzat la fitxa d’acció més alta. A més, fan aparèixer branques arreu de la cabana que ataquen a qualsevol persona (als posseïts no) que entri allà on es troben, traient-los punts de vida. Un cop feta aquesta part, tothom pot actuar en l’orde indicat en el paràgraf anterior. I què pots fer com a persona? Fugir dels posseïts, això segur. Després, pots fer accions de buscar per trobar pàgines del llibre i armament per defensar-te d’ells (mai pots atacar de forma voluntària a un posseït, tot i que sí que pots defensar-te quan ells t’ataquen si tens un arma). Més coses que pots fer són curar-te les ferides o bé descansar per recuperar fitxes d’acció (aquestes es van gastant i l’única que recuperes en acabar una ronda es la del número 2 si és la que has utilitzat, que es la més baixa de totes)... Hi ha més accions per fer, però el que has de saber és que cada llosa et permet fer-ne unes o altres. Per exemple, la número 3 et permet amagar-te i buscar, mentre que en la número 1 només pots curar-te.

No obstant, l’acció més important com a persona és la de cremar les pàgines del llibre en una llosa que tingui un altar. El requisit per a fer-ho és disposar com a mínim d’una pàgina i haver entrat a les golfes o al soterrani un cop almenys. Per entrar a una d’aquestes dues habitacions fa falta una clau, que es pot aconseguir descartant cartes de cerca que tinguin el símbol de la clau en el moment en què s’obtenen fent l’acció de buscar en les lloses pertinents. Per cremar el llibre has de llançar els tres daus d’acció i arribar a treure la quantitat de cors que indica l’altar on estàs fent l’acció. Per exemple, l’altar de la llosa número 4 exigeix obtenir 5 resultats de cors. No és gens fàcil, tenint en compte que cada dau d’acció té com a molt resultats de dos cors... Tot i així, es pot baixar la dificultat per cremar el llibre de dues formes, fent que necessitis obtenir menys cors en la tirada. Totes dues formes són compatibles entre elles i es poden aplicar diverses vegades. Són:

- Per cada pàgina del llibre addicional a la primera que tinguis, necessitaràs un resultat de cor menys.

- Si tens dues pàgines del llibre amb números consecutius, necessitaràs un resultat de cor menys.

Com a posseït disposes de cinc accions, que les acabes gastant sobretot en anar perseguint a les persones i atacant-les sense pietat. Pots tenir més o menys accions en funció de la quantitat de punts de vida que tinguis com a persona: com menys en tinguis, de més accions disposes com a posseït. Com a tal, pots atacar voluntàriament a les persones. Quan ho fas, llances els tres daus d’acció i tens en compte els cors obtinguts. El defensor llança el tres daus també i es fixa en el número d’escuts aconseguits. Si el número de cors obtinguts atacant com a posseït és major que el número d’escuts aconseguits pel defensor, aquest perd tants punts de vida com diferència hi hagi. Quan com a posseït fas mal a una persona, aconsegueixes un trofeu, independentment de quants punts de vida li hagis tret.

Una persona que és atacada pot defensar-se de l’atac d’un posseït si té un arma. Un cop el defensor ha llançat els daus d’acció per veure quants escuts treu, també té en compte el número de cors obtinguts. D’aquesta forma és com als posseïts se’ls hi arrenquen les extremitats. Per exemple, amb un resultat de quatre cors el posseït atacat perd la cama dreta. Les extremitats arrencades poden ser utilitzades pels posseïts per moure-les per la cabana i fer que ataquin a les persones. Al final, a mesura que la partida avança, és impossible no rebre danys per la quantitat de branques i extremitats humanes que hi ha per tota la cabana, afegint-li el fet de que els posseïts segueixen assetjant sense parar. L’ única forma de matar un posseït és arrencant-li totes les extremitats: cames, braços i cap.

The Possession el vaig comprar per estar basat en la pel·lícula esmentada al començament d’aquest article. Va ser compra a cegues totalment i el considero una bona adquisició. Dir que és un joc difícil d’aprendre i gens fàcil de portar a terme una primera partida. Està dedicat més aviat a un públic més friki, no és gens familiar. Això sí, és molt fidel a la pel·lícula, traient alguns petits detalls que per mecànica del joc, suposo, s’han hagut de quedar així. Com a curiositat, sapigueu que em va costar 26,66 euros. Casualitat?

Si voleu saber més del joc trobareu informació aquí.

Cristian Becerra (El Dado Dorado)