La imatge és refrescant: és l’alegria de l’aigua que sorgeix com un guèiser fred de la trompa del mamut, que plou des del cel de les terrasses, de l’aigua de les galledes abocades a les finestres obertes. Aquest any el temps no ens ha aigualit la Festa del Mamut: ens ha assecat la Mamullada. De la font de Can Preses, també coneguda com la Font del Llorer, fins fa no res brollava un fil d’aigua, fi com un cordill: ara les seves gotes cauen amb lentitud d’estalactita. Aquesta Festa del Mamut ha sigut de rentat en sec, com de tintoreria. Aquesta aigua de festa -que mulla els nostres caps, els nostres cossos i la nostra roba, que ens fa riure sota la pluja- l’hem trobat a faltar, com trobem a faltar la pluja del cel dels dies de diari que cau com un regal, rega els boscos com la mare de l’ecologia que és, ens omple els pantans sense cobrar cap diner.
L’aigua
és la nostra vida: la benedicció del cel. No en va, l’antiga tradició del
baptisme a l’església catòlica, que posa nom als nadons, beneeix amb aigua de
la pila. Nosaltres som aigua. Som el seixanta per cent d’aquest líquid incolor,
inodor i insípid. L’aigua és la vida, la sang transparent que corre per les
venes de les plantes, dels animals, de la humanitat. Sense aigua no som ningú,
no som res. L’aigua dolça de la pluja penetra la terra, però no sempre: quan la
deixem impermeable com el ciment, li
tornem al mar el nostre líquid vital com una carta amb la direcció equivocada.
Fa
cent mil anys els mamuts es passejaven pels nostres carrers, quan el sòl
era verge i totes les terres eren de
tothom i de ningú. Es passejaven per casa seva, com fem nosaltres, eren els
reis al Viladecans gelat, naixien amb l’abric de sèrie a les espatlles. Es van
extingir quan va acabar el gel dels hiverns. Aquest any la Mamullada ha hagut
de ser una Mamullada sense cap altra aigua que la que volguessin deixar anar
els núvols. Amb aigua o sense, la Festa del Mamut la portem dins, en la salut i
en la malaltia del clima. Al mal clima bona cara, i alegria, que és festa
major. Ens toca viure amb el canvi climàtic i donar la raó a Sòcrates: només
sabem que no en sabem res.
Foto: Jaume Muns
Text: José Luís Atienza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada