L’oportunitat dels allotjaments dotacionals per a les persones i la ciutat

La Llei del Dret a l’Habitatge de 2007 pretén un canvi d’enfocament en les polítiques, amb la voluntat de transformar el mercat de l’habitatge d’acord amb les necessitats de la societat, especialment tenint en compte les dificultats d’accés d’alguns col·lectius. Una de les apostes és la creació d’un parc específic d’habitatges assequibles, amb una millor regulació dels de protecció oficial, però també amb altres fórmules que permetin resoldre el dèficit estructural de política d’habitatge públic a mitjà i llarg termini. L’objectiu que marca la llei és aconseguir que el 15% dels habitatges principals existents siguin destinats a polítiques socials en el termini de vint anys.

És aquí quan s’introdueix el concepte d’habitatge dotacional, com una categoria d’habitatge per a polítiques socials. Posteriorment i a nivell legislatiu s’ha canviat la definició per allotjament dotacional, que permet una superfície útil per sota d’altres tipologies d’habitatge. Les principals característiques son les següents:

S’ubiquen en sòls d’equipament comunitari, tant públic com privat.

·         Són allotjaments (apartaments) destinats a cobrir les necessitats d’habitació, d’acollida, d’assistència social o sanitària, o d’emancipació de col·lectius específics. Principalment s’adrecen a joves, gent gran, persones amb discapacitat, diversitat funcional, famílies monoparentals o persones en situació d’exclusió residencial i/o social. No cal que un equipament dotacional s’adreci exclusivament a un perfil determinat, el millor és la mixtura social i generacional.

·         Els equipaments dotacionals disposen d’apartaments que poden tenir un ús compartit de tots o una part dels elements de l’allotjament amb altres usuaris, o en règim d’ús privatiu d’un habitatge complet (ús exclusiu d’una persona o unitat de convivència). La superfície no pot ser inferior a 30m2.

·         Els allotjaments amb espais comuns complementaris, pel fet de tenir una superfície d’espai privatiu inferior a altres tipologies d’habitatge, disposen d’espais comuns. Per posar alguns exemples, pot ser la bugaderia, cuina, sala d’estudi... segons les necessitats dels col·lectius destinataris,  i serveis comuns com calefacció i refrigeració centralitzada.

·         Són equipaments que també compten amb espais comunitaris oberts, tant per a les persones usuàries com per al veïnat. Espais com centre cívic, ludoteca, sales d’estudi, serveis d’atenció a les persones, etc.

·         Els allotjaments tenen un ús rotatiu, és a dir, de forma temporal, tot i que la normativa no determina el temps de durada (generalment són cinc anys). El lloguer ha d’estar per sota del 30% dels ingressos de la unitat de convivència i és per això que es calcula una tarifació social del preu.

·         Cada actuació urbanística, cada projecte d’allotjaments dotacionals, definirà les necessitats a cobrir i els col·lectius destinataris, i per tant les particularitats del conjunt de l’equipament. Pensant en  col·lectius específics, per exemple, els allotjaments per a joves no requereixen de serveis assistencials, mentre que els destinats a persones grans o persones amb discapacitat contemplen serveis comuns d’acompanyament sanitari i/o social.

És important recalcar l’existència de terrenys qualificats com a habitatges dotacionals, que formen part del sistema d’equipaments comunitaris destinats a allotjaments dotacionals en el planejament urbanístic dels municipis catalans, donat el gruix quantitatiu i per tant l’oportunitat de donar resposta a les realitats de la població a nivell local. Cada ajuntament ha d’analitzar quines són les demandes, necessitats i identificar les actuacions més adequades (i millor amb la participació d’entitats ciutadanes), amb la voluntat de fer efectiva l’obligació dels poders públics de promoure els mecanismes i instruments necessaris per a garantir l’accés a un habitatge digne, especialment per a les persones i col·lectius en situació de més feblesa.

Pensar i projectar allotjaments dotacionals, és donar aquest caràcter d’equipament comunitari, de servei públic, no només per a les persones usuàries, també per al conjunt del barri on s’ubica, perquè permet la millora urbana, la qualitat de vida i l’increment de serveis i espais per a tothom. És una oportunitat també per a la innovació social i ambiental, que hauria d’impregnar qualsevol projecció urbanística i habitacional.

Consol Prados