L’any 1852 ja es van fer Pastorets a Viladecans. Fins ara teníem notícia dels Pastorets que es feien el darrer terç del segle XIX. Doncs ara hem de tirar més enrere. Fa 171 que un grup de viladecanencs, encapçalades per Joan Amat Sala, van engegar una tradició que ha arribat fins als nostres dies. I juntament amb els Pastorets, també, altres representacions teatrals. No és que cada any es representessin els Pastorets, perquè, per exemple, en un cert moment, les autoritats van prohibir les obres de teatre amb personatges religiosos i es devien aturar les representacions, i de fet també actualment no es fan cada any: aquest, per exemple, no en tindrem, però és d’esperar que l’any que ve tornin. Cada any no es representaven, però la tradició va anar perdurant fins avui.
Aquesta
notícia que els Pastorets porten dalt dels escenaris viladecanencs més anys
dels que ens pensàvem l’hem coneguda gràcies a l’article que publiquem en
aquest número del Punt de Trobada a la secció de recerca que
mensualment ens ofereixen Manuel Luengo i Xavier Calderé –si bé aquest darrer
es va retirar fa uns mesos de les seves col·laboracions, però tornarà quan li
sigui possible–. Una secció que és una important aportació per conèixer les
nostres arrels ciutadanes, i que, sens dubte, prestigia la nostra revista.
I bé. Manuel Luengo, en el correu amb què ens adjunta el
seu article, comenta: “Un altre fet important és la societat civil que hi ha
al darrere dels primers pastorets del vuit-cents, fet que vol dir que contra
tot pronòstic teníem una societat dinàmica, rural i amb una situació
econòmica precària però que maldava per estar al capdavant de la modernitat”.
I, en efecte, així és com cal valorar aquella iniciativa del 1852. I per això
la volem destacar en aquest editorial, com un nou estímul a l’activitat associativa,
cívica i social, que és el que dona solidesa als pobles i ciutats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada