Persones com en Josep

 

Doncs no sé si n’hi ha gaires, la veritat, de persones com en Josep Alcaraz. Faig aquest petit escrit a tall d’homenatge ara que ha deixat la presidència de l’Associació de Familiars del Centre Ocupacional Caviga.

He perdut el compte dels anys que hi ha dedicat, primer com a vocal de la junta i després com a president. Però en canvi tinc molt present la manera com ho ha fet: amb senzillesa, sense penjar-se medalles, amb una gran proximitat a cadascun dels socis, amb interès per procurar el millor per als nois i noies del taller ocupacional. Això vol dir rebre trucades a hores intempestives, escoltar molt la gent, batallar al duríssim i poc lluït camp de la defensa dels drets de les persones amb discapacitat. No pas fent grans discursos amb un micro, sinó reclamant amb tenacitat davant dels abusos, per exemple, de la companyia Monbús en el transport adaptat. Aguantant xàfecs i frustracions, sense perdre el nord i amb una exquisida neutralitat política.

Treballador impenitent, bon coneixedor de la xarxa de veïns i comerciants, la seva intervenció ha millorat en moltes ocasions l’economia de l’associació (i sospito que de la Fundació Caviga), facilitant bons preus i la intervenció dels millors professionals. Per no dir que, tant ell com la seva família són capaços de muntar del no res un aparador preciós per vendre roses fetes pels nois i noies del taller, o d’adobar qualsevol cosa que s’hagi fet malbé. Amb gust i una gran discreció,

Aquesta discreció és la que de vegades el fa passar inadvertit. A mi em recorda molt una conversa que vaig sentir fa molts, molts anys, quan estudiava Treball Social. Hi havia una entitat que buscava personal amb capacitat d’implicar-se a fons amb la feina, amb un mètode curiós: preguntaven a la direcció de l’escola no tant pel currículum acadèmic, sinó per si l’alumne en qüestió era dels qui es quedava a recollir-ho tot, voluntàriament, quan muntàvem un sarau universitari. Dit d’una altra manera, no s’interessaven pels més brillants, ni pels més divertits, ni pels millors relacionats, sinó per la gent responsable i compromesa, cosa que, com en el cas d’en Josep, no està renyida ni amb la intel·ligència ni amb la intuïció.

Moltes gràcies, Josep. Ets un punt de referència per a tota la gent que hem tingut el privilegi de col·laborar amb tu!

Mercè Solé