L’associacionisme
és un dels trets idiosincràtics de la societat catalana. Ja sigui en forma de
gremi, de cooperativa, de coral, de colla de diables o de grup de teatre són
molts els exemples que al llarg de diferents èpoques forneixen aquesta
tradició.
Segurament,
un dels orígens més clar d’aquesta manera de fer pròpia del nostre país es
troba en els cors i orfeons que tenen el seu origen a la Societat Coral La
Fraternitat, fundada per Josep Anselm Clavé el 1850. D’aquesta manera, Clavé
aconsegueix que la música i la cultura s’acostin a la classe treballadora que
emergia del procés d’industrialització. De fet, hi ha molts exemples de com els
treballadors de la societat industrial es deixen portar per un oci poc profitós
sovint associat a l’alcoholisme, i és per aquest motiu que l’impuls associatiu
que es va escampar per Catalunya va ser tan important en aquells moments.
Anys més
tard, a inicis del segle XX, els Noucentistes, moguts per la seva intenció
transformadora i encapçalats per Prat de la Riba i la creació de la
Mancomunitat de Catalunya, donen un nou impuls a l’associacionisme català.
L’associacionisme, doncs, en totes les seves formes, és participació ciutadana,
tradició i cultura, concretament, cultura catalana, i per tant sentiment
català, fet que provoca en alguns moments dels darrers 150 anys no hagi estat
exempt d’atacs i persecucions. Els anys del franquisme en són l’exemple més
clar, però és també en aquests moments de fragilitat que l’associacionisme
esdevé un element clau per mantenir viva la cultura. Sens dubte, sense aquest
bagatge no es pot explicar l’important teixit associatiu que hi ha actualment a
Catalunya que en les seves múltiples formes és un exemple de la pluralitat de
la nostra societat.
Amb
orgull, a Viladecans, aquest 2024, podem celebrar els 50 anys de l’Agrupació
Cultural Mossèn Cinto Verdaguer, una associació que té com a activitat
principal el teatre amateur. És a mitjan 1972, quan el Josep Sabater, i la seva
esposa, la Paquita Sanchís, decideixen tornar a promocionar les representacions
teatrals a Viladecans i engresquen una bona colla de veïns. Els primers assaigs
i representacions tenen lloc a la sala del Teatre del Col·legi Modolell. Allà,
encara sense haver-se constituït com a grup teatral, hi representen Morena
Clara, coneguda per la versió cinematogràfica, i Passaport per a
l’eternitat, que en els anys 50 va ser un èxit a la ciutat de Barcelona.
L’any
1974, mossèn Salvador Jordi, rector de la parròquia de Sant Joan, ofereix a
aquest grup de joves poder assajar i representar les seves obres al Centre
Cultural Sant Joan. Instal·lats en aquesta nova casa es decideix posar un nom
al grup: així neix l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer. El 1974, ja amb
el nom de l’insigne poeta de la Renaixença, s’estrena Terra Baixa d’Àngel
Guimerà, el gran clàssic català que serà la primera de moltes altres
representacions. Allà, al Centro, en aquests 50 anys va creixent i, més
enllà de fer Els pastorets amb certa regularitat, l’Agrupació s’anima a
fer tot tipus d’obres, des de Sòfocles fins a Galceran passant per Sagarra,
Shakespeare o Guimerà. I no només teatre, es fan espectacles de playback, obres
infantils i juvenils i, fins i tot, durant un període de temps, s’organitza una
mostra, un concurs de teatre i es publica una revista trimestral. I per si tot
això no fos poc, en els darrers anys es comencen a fer musicals cantats en
directe. Tot un repte que implica grans muntatges i pujar un munt de persones a
l’escenari.
Enguany
els de Mossèn Cinto celebrem el nostre aniversari: 50 anys d’esforç i amor pel
teatre, 50 anys de vincles inesborrables entre persones que, més enllà de ser
una de les associacions més antigues de Viladecans, formem una gran família.
Joan
Viñals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada