“El patiment, les decepcions i la malenconia no estan per molestar-nos, ni per avorrir-nos, ni per privar-nos de la nostra dignitat, sinó per madurar i transfigurar-nos”.
Hermann Hesse
.jpg)
“Narcís”, de Caravaggio (1597-1599)
Una vegada hi havia un jove de gran bellesa que es deia
Narcís. Tant donzelles com xicots s’enamoraven d’ell, però ell rebutjava les
seves insinuacions i era insensible als requeriments amorosos. Un
dia, les noies menyspreades van demanar al cel que se’l castigués. Nèmesi,
la deessa de la venjança, les va escoltar i va fer que s’enamorés del seu propi
rostre, tan preciós, reflectit a les aigües d’una font. En una contemplació
absorta, incapaç de deixar de mirar la seva pròpia imatge, va acabar
llençant-se dins les aigües. Al lloc on el seu cos havia caigut, va créixer una
bella flor, el Narcissus poeticus, que va fer honor al nom i la
memòria d’aquell al·lot que va acabar tan pagat de si mateix. Tant s’ho creia
que, arran de la seva història, als qui són com ell els diem “narcisistes”.
Desagraïts, orgullosos fins a la malaltia, tergiversadors, manipuladors i
egoistes, eviteu ser a prop d’ells. Sortiríeu escaldats i enganyats!
També, fa qui sap quants anys i en el món dels animals,
van crear-se els llops. Aquests cànids salvatges van començar a atacar i caçar
els anyells per alimentar-se. És clar, per fer-ho amb èxit van haver d’amagar
la seva veritable naturalesa sota una aparença amable. Igual, igual que les
persones hipòcrites, que representen un perill davant de les innocents i les
vulnerables. D’aquí que, sempre que ens aixeca la camisa o ens decep gent que
pensàvem que, per dins, era bona, ens ve al cap aquesta frase tan gràfica i
coneguda dels “llops amb pell de xai”.
Sí, sí, direu que Narcís estava, d’inici, exempt de culpa
i que la ràbia d’altres i la venjança el van portar al desastre. Igualment,
pensareu que els llops cacen per instint, no per traïció, que la faula del llop
disfressat és això, un conte amb moralitat. Però les dues històries, tal com
ragen, donen exemple de quina mena d’individu va fer mal la seva millor amiga.
Enredada i menystinguda per intentar ajudar-lo, creient que s’ho valia. No va
saber veure que aquell narcisista amb pell de be no estava per a ximpleries i
només s’estimava a ell mateix. El que podria haver estat una amistat per sempre
s’ha convertit en distància volguda, insalvable i definitiva.
Ara, ella, la traïda, comença a sentir només llàstima per
aquell tipus, ni tan sols la compassió normal per algú potser malalt, que no
pot veure que s’equivoca en la seva manera de tractar els altres. I no només
això: el llop ha perdut la confiança que ella hi havia dipositat. De petita,
quan el seu pare li deia que, si se li acudia fer alguna entremaliadura, tingués en compte que
podria arribar a desconfiar d’ella, li sabia més greu que si li llencés la
sabatilla o la perseguís amb l’espolsador de les mantes.
Ella ha de saber que no s’ha de sentir culpable de res.
Va actuar de bona fe, va insistir en ajudar-lo amb generositat, sense cap
interès, només perquè creia en la seva vàlua. Quina decepció! Es va trobar,
sense saber-ho, que era criticada, posada en solfa, malentesa i, fins i tot,
considerada com una pesada, com una persona obsessionada. Als ingenus i de
sentiments nobles, s’acostuma a veure’ls com a babaus per la mala gent, que
creu que tothom és de la seva mateixa condició.
D’ingrats, el món n’és ple! I per contrarestar, de
desinteressats, també. Fora dels cercles d’afecte els primers i a dins, els
segons! Ella ho té ara més clar, encara que no deixarà de ser com és perquè no
ha fet gens de mal. No renunciarà a res arran del comportament mentider del
llop, i ell cada cop estarà més sol. Ara sembla que no, però el pas del temps
posa tothom en el seu lloc.
Aquells que sou humils, senzills, honestos, sincers,
despresos, que aneu de cara i no violeu la lleialtat, que no jutgeu ni
condemneu, no ho dubteu mai: vostra serà la confiança davant de tothom. No cal
que feu res, tan sols sigueu tal com sou. Seieu a la porta de casa vostra i
veureu el cadàver del vostre enemic passar.
“Us envio com ovelles enmig dels llops. Sigueu, doncs,
savis com serps, però senzills com coloms”. (Mateu 10:16)
“Aneu amb compte amb els falsos profetes. Venen a tu amb
pell d’ovella, però per dins són llops rapaços”. (Mateu 7:15)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada