En el darrer Consell de Govern del mes de juliol, el govern en funcions va aprovar l’ampliació de la zona d’especial protecció de les aus (ZEPA) del delta del Llobregat. Aquesta aprovació és un pas més d’un llarg procés, que es va iniciar amb la denúncia d’una l’entitat ecologista, davant la Comissió Europea, per l’incompliment de les mesures compensatòries per l’ampliació de l’aeroport, de principis dels anys 2000.
La proposta que es va presentar a informació pública
l’any 2022 és la resposta al procediment sancionador que va obrir la Comissió i que
amenaçava amb una multa milionària si no es donava resposta a altres cartes
d’advertiment, ja enviades des del 2012.
És difícil poder entrar en detall en la informació
(caldria tot l’espai disponible a la revista). Però val la pena posar sobre la
taula la controvèrsia que ha aixecat la proposta entre diferents sectors. Les
entitats ecologistes la consideren insuficient, les entitats representatives de
la pagesia la consideren incompatible amb el desenvolupament de l’activitat
agrària (la major part hide l’ampliació es fa sobre terrenys que formen part
del Parc Agrari del Baix Llobregat). Els ajuntaments de Gavà, Viladecans i Sant
Boi també en són contraris, mentre que el del Prat hi està a favor, tot i que
també hi ha presentat al·legacions.
És difícil entrar en detalls de qui pot tenir la raó en aquesta
controvèrsia, però la realitat és que l’espai natural del delta del Llobregat, que està
protegit des del 1992 (una part el 1987), més les posteriors ampliacions (les
més significatives el 2006 i el 2014) ha patit una gran pèrdua de
biodiversitat, degut, entre d’altres factors, a la pèssima gestió que se n’ha
fet a causa de l’ínfim pressupost que hi han dedicat els governs de la
Generalitat des que se’n va fer la declaració i a l’absència d’un pla de
gestió.
De fet, una de les reclamacions de la Comissió és que
s’ha d’aprovar el pla especial de protecció i millora del medi natural. Aquest
pla es va redactar el 2015 i la Generalitat es va comprometre a enviar-lo a la
Comissió segons consta en una de les respostes enviades, però mai ha arribat a
presentar-se a informació pública. Ha dormit el son dels justos en algun calaix
de l’administració. Algú deu saber quin és el motiu pel qual no s’hagi estat
capaç d’aprovar un pla d’un espai que porta protegit des de 1992. Però aquesta
és la realitat.
Aleshores la pregunta és si seran capaços de redactar un
pla de gestió de l’espai que ja estava protegit, i a més, de l’espai que ara
s’ha incorporat al Pla Especial d’Interès Natural (que és el que comporta la
designació de zona ZEPA), amb un ús del sòl totalment diferent (la major part
del nou és agrícola, l’anterior zona humida).
El gran gruix d’hectàrees que ara s’han incorporat són
d’ús agrari. Malgrat que estan al delta del Llobregat, la majoria poc tenen a
veure amb espais humits, i mai ho podran ser, degut a la distància del nivell
freàtic de l’aigua de l’aqüífer a la superfície. Es fa difícil d’entendre per
què es vol protegir un espai amb agricultura intensiva com si fos una zona
humida. Certament que s’hi poden trobar aus d’ambients humits, però el que diu
la directiva europea és que per protegir les aus allò que s’ha de garantir és la
conservació d’unes mostres prou significatives dels hàbitats en què viuen. I
malgrat que es troben aus en un camp de tomaqueres, no sé si és l’hàbitat en el
que viuen, sobretot si tenim en compte que a l’hivern hi haurà un camp de cols.
O camps de cereals, propis del secà.
Tothom pot estar d’acord que cal transitar cap a una
agricultura respectuosa amb el medi ambient. Al delta del Llobregat s’està en
aquest camí, per això la pagesia fa anys que s’assessora amb tècnics
especialistes per tal que així sigui, i compleix la normativa cada vegada més
exigent. Però l’agricultura té una impacte sobre el medi, com el té qualsevol
activitat humana, i la gestió que s’ha de fer d’un espai ambientalment
saludable i agrícolament rendible no té res a veure amb la gestió d’un espai
humit, que sigui l’hàbitat idoni per a les espècies d’aus protegides.
No vull deixar de dir que la informació tècnica que s’ha
aprovat conté molts errors en la nomenclatura dels paratges, sobretot a
Viladecans, cosa que evidencia el gran desconeixement del territori.
Finalment, ara que ja planeja novament l’ampliació de l’aeroport serà interessant veure com es desenvolupen els posicionaments de tots plegats, també dels ajuntaments de la zona que s’han oposat a l’ampliació de la ZEPA amb l’argument de preservar l’agricultura i quines seran les compensacions ambientals que es posaran sobre la taula. Cal recordar que en l’anterior proposta la compensació es proposava, com no, sobre espai agrari. Espai que ara s’ha declarat ZEPA, per tant, que ja està protegit.
Al final el Parc Agrari del Baix Llobregat és la joia
de la corona. Així el va anomenar un periodista quan es discutia el
projecte Eurovegas. I a la joia de la corona se l’ha de custodiar bé.
Montse Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada