L’afirmació d’aquest títol és una mica temerària, ho sé.
Però la nostra revista ja fa anys que forma part d’aquesta iniciativa del
Departament d’Educació que vol vincular els joves que fan estudis secundaris
amb les entitats del seu entorn.
El Punt de Trobada s’ofereix, amb gran
flexibilitat, perquè els joves es facin seva la revista: individualment o en
petits grups. De fet no hem tingut gaire èxit: només la Noa, una noia
magnífica, va participar de la iniciativa i va col·laborar amb nosaltres. Però
jo crec que la revista ofereix oportunitats importants:
La de treballar en equip. Amb altres companys i
companyes i també amb la nostra redacció. Gent de la mateixa edat, i gent molt
més gran. Els joves han de tenir els seus espais, però el contacte
intergeneracional és una gran riquesa per a joves i grans.
La de fixar-se en l’entorn proper, observar. Tant
en el que els passa a ells (allò que senten i pensen), com el que passa a
d’altres joves, com el que passa al barri i a la ciutat.
La de donar a conèixer les circumstàncies, anhels,
inquietuds, problemes de la gent jove.
La d’expressar-se amb arguments i distingint tant
com sigui possible entre la pròpia opinió i la informació objectiva de forma
intel·ligible per a un públic molt divers.
La d’aprendre i exercitar els diversos gèneres
periodístics: entrevistes, articles d’opinió, reportatges, fotografies...
La d’aprendre i exercitar les diverses formes que
pot adoptar la comunicació: escrits, imatges, vídeos...
La de gestionar xarxes socials.
La de dur a terme disciplinadament tota la
preparació d’un article o vídeo amb totes les -sovint invisibles- feines que
comporta.
En definitiva, es tracta d’aprendre a comunicar. Útil per
a futurs periodistes i comunicadors, però útil també per a aspirants a
influencer. Perquè al darrere de les xarxes, dels vídeos i de les revistes cal
aclarir bé els objectius, fer una bona planificació, aprendre les tècniques
necessàries i, sobretot, una gran disciplina i perseverança.
Dubto que hi hagi gaire joves que ens llegeixin. Però
almenys profes, monitors i monitores, educadors i educadores, pares, mares,
germans, germanes, oncles, tietes, cosins i cosines, veïns i veïnes, podeu
ajudar-nos a difondre aquesta activitat, a què es pot accedir individualment o
en grup a través dels instituts.
Moltes gràcies. I si algú, jove o gran, amb institut o
sense, es vol afegir a la redacció, serà benvingut!
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada