Aquesta és la primera impressió que es té quan s’arriba a Caviga, un equipament per a persones amb discapacitat funcional (no sé si he encertat la denominació, perquè canvia cada dos per tres) que acaba de complir 15 anys. Per celebrar-ho han remodelat l’espai i una gran C, ben vermella, et dona la benvinguda quan hi arribes, a tocar de Can Calderón.
Vaig escrivint i m’adono que he fet un inici molt fred. Caviga és un gran, grandíssim equipament que fa servei a veïns i veïnes del delta: des de Viladecans fins a Castelldefels, que compta amb gairebé un centenar de molt entusiastes usuaris (aquí tampoc no sé què cal posar: usuaris? clients? Cap d’aquestes paraules no m’agrada!) que estan disposats a treballar en el millor sentit de la paraula per desenvolupar cada dia més totes les seves habilitats i possibilitats. Això, que dit així sembla tan senzill, és potser el que ens convindria a tots plegats. A Caviga hi ha qui fa teatre, qui aprèn a relaxar-se, qui fa esport, qui rega i espurga les plantes, qui prepara l’esmorzar, qui escriu, qui llegeix, qui fa anar els ordinadors, qui pinta i qui dibuixa, qui fa videos, qui cus, qui xerra, qui aprèn qüestions bàsiques, des d’entendre allò que es llegeix a relacionar-se educadament amb els altres (ja es veu que molts polítics no han tingut el privilegi d’anar a aquesta mena de “Eton college” que és Caviga). Hi ha qui treballa a dins (i fa molta feina) i qui es prepara per treballar a fora (en dura competència en un món laboral que cada dia és més excloent amb tothom). Aquests nois i noies, homes i dones des dels 16 als 65 anys, tan aviat et preparen els premis del Carnestoltes de Gavà com els sabons per repartir el dia del teu casament, com les roses de Sant Jordi. Si mai heu de fer un regalet d’aquesta mena, allà en trobareu de preciosos i a bon preu. Tots ells són ben coneguts de molts nens i nenes de les escoles de la nostra ciutat que han après d’ells a fer roses o sabons, i ben coneguts també dels aficionats al teatre i al cinema, per les seves memorables intervencions al Teatre Al Carrer i al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges.
Tot això no seria possible sense la Fundació Caviga, a l’abric del Consell Comarcal del Baix Llobregat i, naturalment, sense uns professionals que, per variar, tampoc no sé com anomenar, perquè el cert és que fan la seva feina de forma excel·lent.
Llàstima que molts d’aquests nois i noies, quan ja no poden comptar amb el suport de la seva família, i necessiten viure en una llar o espai residencial, hagin de marxar de Viladecans a llocs distants perquè una població de 65.000 habitants no disposa de cap plaça. Llàstima que les valoracions tècniques de la Generalitat sovint no acaben de correspondre al seu estat real perquè així les administracions públiques (novament la Gene) poden escaquejar-se de donar-los el servei que els pertoca. Però, siguem positius, Caviga és un gran regal per a tots, que funciona esplèndidament i que esdevé un suport inestimable per a les persones amb alguna mena de discapacitat i les seves famílies.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada