Sentiment de placidesa.

 

Al davant meu contemplo un preciós paisatge 

que em convida en silenci a poder passejar,

amb l´ànima tranquil·la a una nítida imatge;

no sé que assoliré, potser, anar a un lloc llunyà.

I em deixo anar a aquells dies quan tu eres feliç 

quan els teus ulls parlaven amb pau i serenor, 

i jo deixo a la ment que s’estiri al tapís

que un dia vam pintar amb tanta il·lusió.

Parlàvem i parlàvem, mentre la nostra pensa 

entre petites línies llegia en cap paper, 

cada lletra pintada amb l´esperança encesa 

de retrobar l´instant d´aquell amor sincer.

Que llavors, no ho pensàvem, però en aquesta nit 

el nostre sentiment quedarà ben escrit. 

I jo a l’igual que tu solament vull escriure,

posar-te cada dia una mica de mi 

perquè et pugui arribar el meu petit somriure

i puguis despertar del somni de l´ahir.

Acluca els ulls i escolta aquesta melodia

que et regala el silenci de la plàcida nit, 

endinsa’t lentament a aquesta fantasia

per poder arribar més enllà del zenit.

Els dits dansen i dansen amb perfecta harmonia 

per escriure les lletres damunt d’aquest teclat,

una al costat de l´altra seguint la melodia

i poder-les llegir al meu enamorat.

I avui només desitjo que arribi el meu demà

que és el nostre, dels dos, i anirem de la mà. 

Em sento embolcallada per la teva dolcesa

que a voltes m´extasia de pau i quietud,

et tinc ben a la vora i nedo amb placidesa

per poder assaborir la teva plenitud.

I m´escalfes del fred i em trobo submergida

pel caliu dels teus mots que son el raig del Sol, 

que cada un dels dies em regala la vida

per agafar de nou l’últim i únic vol. 

Vull escriure un petit i també un gran diari 

que estigui ple de mots per dir els meus sentiments, 

ballen a les entranyes cantant en solitari,

volen brollar de dins i cantar els pensaments. 

Son paraules boniques passejant per l´onada

d´un mar enamorat, per fer-te una besada. 

Em poses un vestit de roba de dolcesa

i el meu cos t´acarona amarat de nuesa. 

Nati Regàs