El passat 19 d’octubre va tenir lloc la XII Trobada d’Estudiosos i Centres d’estudis d’Eramprunyà a Sant Boi de Llobregat. Us presentem, a continuació, un breu resum de la ponència que hi vam presentar.
Blanca de Centelles fou la darrera castlana d’Eramprunyà, és a dir, l’última després que l’any 1337 vengués la castlania a Pere Marc el Prohom pel preu de 141.000 sous de moneda de Barcelona. Aquesta dona, pertanyent a la baixa noblesa catalana, fou filla de Bernat de Centelles, castlà de Sitges, i de Saurina de Terrassa, senyora de Vallparadís i castlana de Terrassa i Eramprunyà. A la mort de la seva mare, l’any 1298, Blanca de Centelles va heretar les seves possessions, tot i que fou el seu pare, Bernat de Centelles, qui es va ocupar d’administrar tots els seus dominis, tal com havia fet d’ençà del seu matrimoni amb Saurina de Terrassa l’any 1273.
L’any 1304 es va casar amb Guillem Galceran de Serrallonga, senyor de Cabrenys, raó per la qual va establir la seva residència principal al castell d’Hostoles, propietat de la família del seu marit. Un temps més tard, l’any 1312, va contraure noves núpcies amb Guillem de Calders, senyor de Calders, de qui va enviudar el 1330.
L’any 1313 Blanca de Centelles va iniciar un viatge fins a terres del Sacre Imperi Romano-Germànic com a dama de companyia d’Elisabet d’Aragó, filla de Jaume II i de Blanca d’Anjou, amb motiu del matrimoni de la dita infanta amb el duc d’Àustria, Frederic el Bell. La seva estada a la cort austríaca no es va produir en les millors circumstàncies, ja que Frederic estava en guerra amb el seu cosí Lluís de Baviera pel control de l’imperi, que va quedar dividit en dos bàndols. Les conseqüències d’aquest conflicte van ser nefastes per a la infanta Elisabet i el seu seguici, ja que es van veure immersos en grans dificultats econòmiques, fins al punt que la majoria dels seus acompanyants van haver tornar cap a Catalunya, a excepció de Blanca de Centelles i de l’escrivent Bonanat Cardona. Blanca de Centelles es va quedar a disgust a Àustria, perquè es va veure privada dels seus propis servents i, a més, va haver d’ocupar-se personalment del servei d’Elisabet, sense cap tipus de remuneració a canvi. Però, sobretot, perquè temia morir a Àustria, lluny dels seus fills. Tot i el seu malestar, Blanca de Centelles va assegurar al rei Jaume II que no marxaria del costat d’Elisabet sense la seva autorització.
Un temps més tard, cap a l’any 1318, la tornem a documentar en terres catalanes. L’any 1319, va tenir lloc la mort del seu pare, moment a partir del qual es va convertir, finalment, de forma efectiva, en senyora de totes les possessions que havia heretat de la seva mare, a les quals va afegir la castlania de Sitges. Malgrat tot, i especialment un cop viuda del seu segon marit, va establir la seva residència a la casa que tenia a la plaça de Santa Anna de Barcelona, des de la qual administrava els seus dominis. Tanmateix, els conflictes amb els senyors eminents de les castlanies que posseïa van obligar-la a vendre els seus drets sobre Sitges (1320) i Eramprunyà (1337).
L’any 1344 Blanca de Centelles va cedir la seva casa de Vallparadís als cartoixans d’Escaladei i de Sant Pol de Maresme, perquè hi fundessin un monestir, amb la condició que el posessin sota el patronatge de sant Jaume. En morir Blanca de Centelles sense descendència l’any 1348, els cartoixans de Sant Jaume de Vallparadís es van convertir en els seus hereus universals. D’aquesta manera, es va trencar la continuïtat del seu llinatge, els Terrassa, i també del seu patrimoni, tot i que ja havia quedat força disminuït amb la venda de les castlanies. Pel que fa a la casa de Vallparadís, els cartoixans van romandre en aquest lloc fins el 1413, moment en què la comunitat es va traslladar a Montalegre, al Maresme, on actualment encara perviu.
1. El castlà o castlana era, a l’Edat Mitjana, la persona encarregada del govern, la defensa i la jurisdicció d’un castell i el seu terme, en domini útil i possessió immediata, en nom del seu senyor o del sobirà amb obligació de defensar-lo.
Mireia Comas Via
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada