No puc negar el disgust pels resultats electorals de diumenge. Una nit que mai hauria d’haver existit. La gent ha parlat i el resultats posen en relleu el gran error estratègic de no fer cas al mandat d’abril que ha suposat la convocatòria d’eleccions i haver perdut l’oportunitat històrica de configurar un govern d’esquerres i de progrés per primera vegada des de la instauració de la democràcia.
L’avarícia ha trencat el sac i no han calculat bé els riscos. No solament el partit socialista no ha complert el seu objectiu de aconseguir 140 diputats sinó que ha perdut tres diputats, la majoria d’esquerres resultant és més dèbil i de passada hem facilitat que l’extrema dreta s’hagi convertit en la tercera força del país.
En Comú Podem a Catalunya hem mantingut els resultats de les anteriors eleccions, mentre que a la resta de l’estat la coalició ha perdut set diputats. L’aparició de Mas País i la separació d’algunes de les marees o Compromís han portat a dividir el nostre vot i han contribuït a aquesta pèrdua. Però hem aguantat millor del que auguraven les enquestes.
La ciutadania no va entendre la falta d’acord entre dues forces d’esquerra per configurar un govern de progrés i aquest fet s’ha traduït en decepció i en una menor mobilització del nostres votants. Ho tornarem a fer? Tornarem a decebre la gent que espera que l’esquerra posi per davant les polítiques socials, la vivenda, les pensions, l’atur o la violència masclista als seus interessos de partit? O tornarem a la casella de sortida i complirem amb l’encàrrec que ens han fet el nostres votants, reconstruirem de nou els ponts de diàleg per acabar amb la situació de bloqueig polític en què ens trobem immersos que faciliti un acord programàtic i la formació d’un govern progressista que és l’encàrrec que ens ha fet la ciutadania?
Encarni García
11 de novembre de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada