La majoria dels pagesos en actiu de la nostra comarca provenen de famílies que han dedicat la seva vida a cultivar les terres fèrtils del delta del Llobregat, els dels municipis de la Vall Baixa ens hem especialitzat en cultius d’horta. Viladecans va quedar al marge de la construcció del Canal de la Dreta del Llobregat al segle XIX.
La necessitat d’aigua va fer que es perforessin pous per poder regar, primer amb sínies que elevaven l’aigua amb tracció animal i a la segona meitat del segle passat, pous a l’aqüífer profund amb bombes i motors d’explosió de benzina i dièsel. Amb l’arribada de l’energia elèctrica es varen instal·lar bombes submergides. Aquest accés a l’electricitat en ha permès modernitzar les nostres explotacions, fer inversions en sistemes de reg automatitzat i construir hivernacles per produir hortalisses de qualitat. Ara, amb unes instal·lacions de primer ordre, ens comencem a trobar sense relleu generacional per diferents circumstàncies. Fins avui, un pagès que es jubila sense ningú de casa que continuï l’activitat, encara pot arrendar les terres a professionals que amplien les seves empreses, però aquests també es van fent grans.
En els últims anys s’han engegat dues iniciatives per tal de trobar una solució a la problemàtica. D’una banda, des de l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) vàrem tenir reunions amb l’Escola Superior d’Agricultura de la UPC per oferir als estudiants l’oportunitat d’accedir de forma tutelada a explotacions que estiguin a prop de tancar per jubilació del titular. D’altra banda, el Consell Comarcal i el Parc Agrari del Baix Llobregat també ofereixen cursos per iniciar-se en aquesta activitat.
Des de l’administració s’hauria d’abordar el problema del relleu generacional si no volem que en poques dècades quedin els camps abandonats, i reconèixer que els pagesos no tenim només una finalitat productiva sinó que també som gestors del territori.
Els Ajuntaments han de garantir que els pagesos puguem desenvolupar la nostra activitat en les mateixes condicions en què ho fa qualsevol empresa o comerç. Al nostre municipi el pressupost per agricultura es ínfim. No s’aporten els recursos necessaris per als serveis més bàsics com l’arranjament de camins o la neteja de marges i rieres, amb el risc i perjudici que això representa per al desenvolupament de l’activitat. L’administració supramunicipal hauria de garantir recursos i solucions per als problemes d’infraestructures i de danys als cultius per fauna (conills, senglars, tudons, gavines, etc.) i des de la Conselleria d’Agricultura s’hauria de garantir poder desenvolupar l’activitat agrària pensant en el territori i en qui el gestiona, per tal que en un futur s’hi puguin incorporar nous professionals en condicions per poder donar continuïtat a la pagesia i que pugui viure amb la dignitat que es mereix.
Josep Domènech Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada