El nostre objectiu és clar: aconseguir que les ciutats de Castelldefels, Gavà i Viladecans disposin d’algun equipament residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual. I per assolir-ho, ens hem posat d’acord tres entitats que treballem amb persones amb discapacitat: Asdivi, l’Associació de Familiars del C.O. Caviga i Adisga, que fa la mateixa feina que Asdivi, però a Gavà.
Segons la normativa de la Generalitat, hi ha tres tipus d’habitatge per a persones que necessiten un suport per la seva discapacitat intel·lectual: residències assistides, llars-residència i pisos tutelats, segons la capacitat d’autonomia que tinguin els usuaris. Hi ha qui, amb un suport extern vivint a casa seva en tindrà prou. I hi ha qui necessitarà d’una atenció continuada de 24 hores. Amb tota la casuística que vulgueu en aquest arc. El problema és que avui per avui des de Viladecans fins a Castelldefels, incloent Begues i Sant Climent de Llobregat no hi ha cap equipament de cap mena.
A la pràctica això significa que els ciutadans de Viladecans, per exemple, que necessitin una plaça en residència perquè els seus familiars ja no en poden tenir cura o, senzillament, perquè volen dur una vida més autònoma respecte als de casa, com qualsevol fill de veí, han de marxar de la ciutat. Si et toca a Sant Boi o al Prat estàs de sort, perquè només et caldrà deixar entorn i potser esplai. Si et toca a Martorell, però, hauràs de deixar també el taller ocupacional, perquè el transport públic a la nostra comarca és el que és. Tingueu en compte, a més, que per a una persona amb discapacitat intel·lectual, que pot tenir molts problemes d’orientació, canviar tots els punts de referència simultàniament no és cap broma.
Hi ha encara una altra qüestió i és que no solament no hi ha equipaments a les nostres ciutats: no n’hi ha gaires a la comarca. I molt sovint la llista d’espera és llarga, de quatre o cinc anys si no és que hi ha alguna emergència pel mig.
Ens passem mitja vida intentant fer que les nostres entitats i institucions siguin inclusives amb les persones amb discapacitat. I amb un cert èxit, tot s’ha de dir. “Expulsar”, per dir-ho d’alguna manera els discapacitats que ja s’han fet grans o que, per les circumstàncies que sigui necessiten aquesta mena de suport residencial, és senzillament cruel i molt contradictori. Són ciutadans de ple dret i per tant, no és un favor que els fem si els facilitem un equipament, sinó una qüestió de justícia.
De fet, l’any 2014 els cinc ajuntaments de què parlem (Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Climent i Begues) van aprovar unànimament sengles mocions reclamant a la Generalitat, que és qui té la competència legal per fer-ho, que es posés les piles. Alguns d’aquests ajuntaments, com el nostre, tenen previst fer habitatges dotacionals, que podrien destinar-se a aquest col·lectiu si la Generalitat els entoma. El cas, però, és que han passat vuit anys i tot continua igual.
Per aquest motiu les tres entitats (Adisga, Asdivi i l’Associació de Familiars de Caviga) ens hem posat a recollir firmes. Durant la mostra ens podràs trobar. Ens dones suport? Ens fa molta, molta falta la teva col·laboració. Si no pots passar per la Mostra, ens trobaràs als locals d’Asdivi o de Caviga i allà podràs signar.
Comptem amb tu! Moltes gràcies!
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada